Infatigables quarantins
Un any més? No! Ja els he dit que no hi comptin. No vull continuar jugant... Aquest any ja ha estat un premi: tornar a casa, tornar a competir, poder retirar-me al Granollers... i haver superat els 500 partits a l’Asobal”. Vicente Álamo Yeste (Montcada i Reixac, 10/II/1976) ara sí que ja es pot tornar a jubilar tranquil. Ho farà, si les lesions el respecten, després de la Copa del Rei (9-11 de juny) i de 18 temporades a l’Asobal, 21 com a professional de l’handbol. Mitja vida. Amb 41 anys, el porter del Fraikin Granollers ja és, de ple dret, un dels 12 socis del club dels jugadors amb més de 500 partits a la Lliga Asobal, al costat de llegendes com Barrufet, Juanín i Hombrados.
El partit 501 el va disputar diumenge contra el Bidasoa al Palau d’Esports. El club li va regalar una samarreta commemorativa amb el seu nom i el dorsal 500, que vol emmarcar i penjar a casa, a Sant Celoni. “La veritat és que impressiona veure’t al costat de jugadors llegendaris com Barrufet i Jota, que han marcat una època als seus clubs i amb la selecció... No pensava que jugaria tants anys quan vaig començar amb 15; en aquella època, a principi dels noranta, molts porters eren vells i estaven cardats, i jo pensava que plegaria abans”, recorda Álamo, que es va iniciar a l’handbol per casualitat.
“Jo era porter de futbol a Montcada. El meu germà gran, en Toni, jugava a handbol al Granollers, i el seu entrenador, Juan Carlos Alcaraz, estava fent un nou equip de cadets. Em va dir si ho volia provar, ja que ja feia de porter, i m’hi vaig quedar”. Va entrar al BM Granollers amb 15 anys, al 1991; va viure la subseu olímpica com a voluntari; als 19 va debutar al primer equip, gràcies a Manolo Montoya, que hi va veure un porter àgil, intuïtiu, que suplia amb bons reflexos i explosivitat l’estatura justeta (1,86 m); va participar en les dues Copes EHF del club (1995 i 1996); s’hi va estar 11 temporades, fins al 2008, quan va viure l’aventura d’anar a un club de Champions, l’Ademar Lleó; com molts altres va patir la crisi de l’handbol, va haver d’emigrar a Portugal, al Benfica, i a Lisboa es va retirar per primer cop, l’estiu del 2015, amb 39 anys, per una lesió de maluc. “Em vaig passar els tres últims mesos sense jugar i
Vicente Álamo, porter del Granollers,
entra en l’exclusiu club dels jugadors amb més de 500 partits a la Lliga Asobal “Ens hem beneficiat de l’evolució en la preparació física, ara més específica, i del baix nivell de la Lliga”
UNA GENERACIÓ INCOMBUSTIBLE
vaig decidir plegar, tot i rebre ofertes d’equips de l’Asobal i d’un alemany”. El seu futur laboral passava per ajudar el club de la seva vida com a preparador de porters de l’equip femení, de Divisió d’Honor, durant el curs 2015-2016.
Però el seu camí fa un tomb quan César Bombón Almeida deixa la porteria del Fraikin Granollers i Carlos Viver, l’entrenador i company d’equip de feia 20 anys, li fa una proposta deshonesta. “Estem buscant un porter, els que hem vist no ens fan el pes”, el va temptar. “Si em dones temps per posar-me en forma, vinc”, li va respondre Vicente “mig de broma, mig seriosament” després d’haver-ho consultat a la Montse, la seva dona, que el va animar a tornar, i les filles, la Irene (12) i l’Èrika (9), que li van dir que no volien marxar a voltar pel món.
Va consultar els metges, Joan Vives, del club, i Josep Antoni Gutiérrez, del Barça, que li van recomanar què podia i què no podia fer si volia continuar jugant: res d’entrenar-se en doble sessió, res de córrer, i fer exercicis específics per cuidar el maluc. “Jo mateix em noto unes limitacions físiques, que intento que no es notin a la pista. Però psicològicament sí que estava preparat per aportar a l’equip”, com ara fer de germà gran dels dos joves porters, Pol Sastre (25) i Marc Guàrdia (20). “No sé si els he ensenyat gaire, però sí que he intentat donarlos confiança, aportar-los tranquil·litat i la meva experiència; no és fàcil tenir la responsabilitat a la porteria sent tan jove”. Amb Sastre s’ha alternat a la Lliga, i ha jugat més a la Copa EHF.
De moment, 22 partits de Lliga i el cos aguanta, com els de la seva generació encara en actiu, els Hombrados, Juanín, Hernández, Garabaya... “Ens hem beneficiat de l’evolució de la preparació física, ara molt més específica i professional. Abans les pretemporades eren inaguantables, hi havia molta càrrega... I també el nivell de la Lliga ha baixat. Amb el de fa sis anys no em veia jugant”, diu Álamo, a qui li queden sis partits de Lliga. “Si tot va bé arribaré als 507. I aquí ja em jubilo”.