La deslocalització d’empreses europees s’estanca després de la crisi
L’automòbil i l’electrònica copen l’ocupació perduda per trasllat de l’activitat
Des de finals del segle XX, la forta empenta de la globalització va provocar el temor a que la immensa majoria de la producció de les economies més avançades s’acabés traslladant a altres països, en principi irresistibles pels seus baixos costos. Tot i això, la deslocalització a Europa, almenys de moment, està prenent un camí diferent del pronosticat: segons un recent estudi de l’agència Eurofound de la Unió Europea, el trasllat de part de l’activitat a un altre país –dins d’Europa o a la resta del món– va caure amb la crisi i no s’ha recuperat des d’aleshores, malgrat la recuperació econòmica dels últims anys. Així, entre el 2003 i el 2007, la deslocalització va suposar el 7% dels llocs de treball perduts per reestructuracions d’empreses, va baixar fins al 4% en plena recessió (2008-2010) i va continuar descendint fins a situar-se per sota del 3% entre el 2015 i el 2016.
En el cas de la indústria, el sector de lluny més afectat per la deslocalització (concentra vuit de cada deu llocs destruïts), hi ha menys de la meitat de casos des del 2010 que abans de la crisi. I si ens atenim al pes en el total d’ocupació perduda per acomiadaments col·lectius, ha baixat del 12% al 8%. Les més tocades pel trasllat de part de l’activitat són les indústries dedicades a fabricar vehicles de motor, dispositius electrònics com ara mòbils, televisors i ordinadors, així com els fabricants d’aparells elèctrics. Els tres concentren al voltant del 60% dels llocs de treball perduts amb la deslocalització.
Per països, si tenim en compte el pes de l’impacte de la deslocalització en el total d’ocupació destruïda des del 2003, l’han patit més Irlanda (32,9%), Portugal (26%), Àustria (22,9%) i Dinamarca (21,3%). Espanya figura a la meitat de la taula amb una pèrdua acumulada del 9,1%.
A més, segons aquest últim informe anual de l’Observatori Europeu de la Reestructuració –que registra les decisions empresarials de destrucció o creació d’almenys 100 llocs de treball o que com a mínim afecta el 10% de la plantilla en centres que ocupen més de 250 treballadors–, la deslocalització està afectant de forma diferent les empreses de l’oest d’Europa que les de l’est. Els 13 països membres que es van unir a la UE a partir del 2004 han vist com la pèrdua d’ocupació en la indústria atribuïble al trasllat d’activitat a un altre país gairebé s’ha multiplicat per quatre (del 4% al 15%) entre el 2003-2007 i el 2015-2016, mentre que a l’Europa dels 15 –inclosa Espanya– ha disminuït des del 14%. En el cas dels països de l’Est, els baixos costos laborals expliquen en bona part el trasllat de la seva producció al nord d’Àfrica i estats asiàtics, no només a la Xina, tal com detalla el mateix estudi. En el cas de l’Europa dels 15, set de cada deu llocs perduts en la indústria a causa de la deslocalització es deuen al fet de passar a fabricar en un altre país del continent, sobretot els de l’Est. A continuació se situa l’Àsia (vinculació amb el 21,8% de la feina destruïda), en especial la Xina (10,2%) i l’Índia (2,5%).
L’informe publicat per l’agència tripartida Eurofound també pren nota de la recuperació d’activitats que havien estat portades a fora. Reconeixen que el fenomen és molt més petit que la deslocalització i se centren en l’experiència d’Alemanya. Així, en els casos analitzats, les raons per tornar a fabricar a casa adduïdes pels alemanys van ser la flexibilitat operativa, la qualitat del producte i els costos de transport.
DE L’OEST A L’EST Els països de la UE que es van integrar més tard ara pateixen més la deslocalització
FABRICAR A FORA
La indústria és el sector més afectat per un fenomen que acusen poc els serveis