Sense barreres biològiques: arriba l’humà 2.0
Com la tecnologia avança cap a l’ésser ‘superhumà’
Sembla que parlin d’una pel·lícula de ciènciaficció, d’aquestes amb superhomes i superdones que viatgen sense viatjar i que parlen sense parlar, en què tot està connectat a un gran ordinador central dirigit pel cervell humà (o això espero). Però no, ells asseguren que no, que és el futur immediat, tan immediat que amb prou feines passarà una dècada fins que aquest món de Matrix sigui una realitat. “De debò?”, pregunta, incrèdul, un oient. Sí, asseguren taxatius. La nova revolució ja és aquí. I l’auditori es remou inquiet. El que no es coneix fa vertigen.
És l’ambient que es va viure a la primera jornada sobre L’home
augmentat o l’home 2.0, un esdeveniment que va reunir experts professionals i professors de l’Institut de Màrqueting Digital de l’Esic que van esbossar les tendències i les oportunitats de la següent revolució digital.
A parer dels ponents que hi van participar, el pas següent de l’evolució de la humanitat no requereix milers o milions d’anys. Es viurà els pròxims anys, i és una combinació entre humà, tecnologia i ciència: l’humà augmentat.
Però de què parlen quan es refereixen a l’home 2.0? La resposta la dona Pedro Diezma, director general de Zerintia Technologies, i un dels experts més importants a escala mundial en tecnologia portable i en la internet de les coses: és l’ésser humà que ha integrat a la seva vida diària tots els avenços tecnològics, cosa que el dota d’unes capacitats inimaginables en aquest moment.
I en comença a posar exemples, com el l’home cec que es podrà moure amb llibertat absoluta gràcies a un dispositiu que li permetrà circular sense donarse cops com si fos un ratpenat. O com el del professional amb un xip implantat que emmagatzema tota la informació que necessita per fer la seva feina. O com el del malalt de diabetis que té un dispositiu que cada segon li mesura el nivell de sucre i li administra insulina quan en necessita... “No parlo del futur. Això ja és aquí”, aclareix.
Algú del públic pregunta: “No estem jugant a ser Déu?”. Diezma no ho veu així. De fet, assegura que l’home ha avançat i ha aprofitat el coneixement des de l’inici dels temps: “Si amb les nostres habilitats hem arribat fins aquí, amb les noves tecnologies no sabem on arribarem”.
Però el que és evident és que la revolució ja és aquí i que és imparable. “La tendència per potenciar les capacitats humanes ha arribat per quedar-se”, i els pròxims mesos “veurem un conjunt de tecnologies i ciències orientades a millorar habilitats i reforçar les nostres debilitats. A més a més, impactaran en diferents àrees de la nostra vida per incrementar la productivitat, per ajudar-nos en el camp de la salut i per optimitzar el nostre rendiment esportiu”, indica.
Raúl Arrabales, científic cognitiu autor de nombrosos estudis i publicacions relacionades amb la intel·ligència artificial i la robòtica, així com del blog de referència Conscious robots, tranquil·litza els que es pregunten com evolucionarà l’ésser humans dependent de les màquines. “Ja vivim amb les màquines”, assenyala. Gràcies a les màquines hem ampliat, per exemple, la memòria. Qui se sap el número de telèfon del seu millor amic? Pocs, però el tenim al mòbil. Aquest número i 300 més. El mòbil és la ment expandida.
El futur de l’home es dibuixa gairebé amb superpoders gràcies a les noves tecnologies. Però com serà el món laboral? En aquest punt, les previsions són menys meravelloses.
“D’aquí cinc o deu anys la gran majoria de les persones que hi ha en aquest auditori no tindran la mateixa feina que tenen ara”, assegura l’enginyer Isaac Prada Nogueira, soci director a Keelwit. Generalitzant, desapareixeran els llocs de treball que requereixin menys qualificació. Però no només aquests. De fet, va parlar de les feines mecàniques d’oficina, les relacionades amb la logística, comercials, redaccions de mitjans de comunicació, comptabilitat i registres i metges.
“De fet, tot es transformarà. Tots els sectors”, va indicar. I va posar com a exemple els avenços en sectors tradicionalment complicats per a la robòtica. El primer, la conducció autònoma. “Ja hi ha camions de transport de mercaderia que circulen sense conductor als Estats Units, cosa que amenaça cinc milions de llocs de treball”, explica aquest enginyer.
Un altre sector és el de la construcció. “No hi ha dubte que es crearà un obrer 2.0. Ja hi ha robots que estan fent encofrats!”, exclama Prada, un dels creadors del túnel de vent Madrid Fly, un simulador de caiguda lliure per fer activitats de vol com el paracaigudisme.
Canvis que arribaran a tots els àmbits de la vida, fins i tot l’esportiu. Darío Bengoechea, cofundador d’Unikme Genetics, no entenia per què una persona que corre cada dia i fa el mateix
El següent pas de la humanitat és una combinació entre humà, tecnologia i ciència: l’humà 2.0
exercici que una altra obté més bons resultats.
Va indagar, i així va arribar a la relació entre genètica i entrenament, i com a través d’una anàlisi senzilla de la seqüència d’ADN es poden canviar certs hàbits que potencien les nostres capacitats (no només les esportives, sinó també en molts altres aspectes quotidians).
Bengoechea està convençut que ben aviat tots analitzaran l’ADN de cadascun de nosaltres i que s’utilitzarà el coneixement del cos per augmentar les capacitats de l’ésser humà.
Però, si hi ha un camp en què s’acosta una veritable revolució és en el de l’educació, gràcies a l’avenç de la realitat virtual. Joaquín Ruipérez, director d’Estudio Future VR, va parlar de l’aprenentatge accelerat gràcies a la realitat virtual.
Val a dir que alguns dels avantatges d’aquest tipus d’aprenentatge són la velocitat de l’adquisició de coneixements, la reducció de costos i, per descomptat, la profunditat de l’aprenentatge.
Ruipérez té clar que no es pot continuar ensenyant amb els mètodes actuals, basats especialment en la memòria, quan s’ha comprovat que la clau de l’aprenentatge és la interactivitat que ara tenim gràcies a aquestes noves tecnologies.
La realitat virtual transformarà l’educació, ja que ampliarà l’adquisició de coneixements