Mercats de migrants
Els migrants subsaharians són exhibits en places i venut al millor postor, per entre 200 i 500 dòlars, denuncia l’OIM
Enmig del caos en què ha caigut Líbia proliferen emplaçaments on els migrants que travessen l’Àfrica en el seu camí cap a Europa són capturats i venuts com a esclaus al millor postor per preus que oscil·len entre els 200 i els 500 dòlars.
El pou d’horrors en què s’ha convertit Líbia per als migrants en ruta cap a Europa, sobretot els de pell negra, no deixa d’assolir noves cotes d’atrocitat. En ple segle XXI, els mercats d’esclaus han ressorgit en aquest país sumit en la guerra i el caos, denuncia en un comunicat l’Organització Internacional de les Migracions (OIM).
“Els subsaharians són portats en grups a places al mig del poble o en aparcaments públics on la gent acudeix per comprar-los. Homes, dones i nens són exhibits i subhastats”, explica en una entrevista telefònica amb aquest diari Giuseppe Loprete, cap de missió de l’OIM a Níger. “Es tracta de mercats d’esclaus moderns”, afegeix Loprete, que subratlla que la definició no és seva sinó dels mateixos migrants que ho han viscut a les seves carns i el testimoni dels quals ha recollit en les últimes setmanes. “Als esclaus de l’antiguitat els tractaven millor que a nosaltres”, li va dir un noi senegalès que la setmana passada va tornar al seu país després de diversos mesos captiu a Líbia.
Els relats dels supervivents certament recorden les velles històries d’esclavitud. Els migrants passen d’un traficant a l’altre, sotmesos a brutals pallisses i en molts casos violacions, forçats a treballar sense cobrar. El preu per migrant en aquests mercats va dels 200 als 500 dòlars, segons el benefici que els traficants estimin que en poden treure. Els subsaharians són comprats per a l’extorsió (els obliguen a demanar diners a les famílies), per ser explotats sexualment (sobretot les dones) o per fer feines d’agricultura o construcció.
En el seu comunicat, l’OIM recull la història d’S.C., un senegalès la identitat del qual no és revelada per seguretat, que va explicar a Loprete que va ser venut en un d’aquests mercats a Sabha, al sud-oest de Líbia. Encara que havia pagat 320 dòlars a un traficant perquè el portés a Líbia des d’Agadèz (Níger) quan va arribar a Sabha el conductor va assegurar que no havia rebut ni un ral. Així que es va cobrar el viatge d’una altra manera: el va portar a un pàrquing on desenes de subsaharians eren venuts. El negoci està en mans de libis, però amb el suport de traficants de Ghana i de Nigèria, segons S.C.
Una vegada venut, el van ficar en una mena de presó, que en realitat era una casa privada on un centenar de migrants estaven captius. Allà els traficants intentaven treure profit de la inversió: els ostatges eren obligats a trucar als seus familiars i demanar-los diners com a rescat perquè els deixessin lliures. A S.C. li demanaven 480 dòlars. Com que no els aconseguia, el seu amo es va impacientar i el va vendre a un altre libi, que el va dur a una altra casa més gran i va apujar el preu per la seva llibertat: 970 dòlars.
A la fi, S.C. va aconseguir que li enviessin una mica de diners i després es va posar a treballar d’intèrpret per als seus capturadors, per evitar pallisses. Va tenir sort: d’altres que no van poder pagar van ser assassinats o se’ls va deixar morir de gana.
El relat de les víctimes demostra que existeix un veritable engranatge al servei del gran negoci que suposen els migrants. “Quan aquesta mena de presons es queden buides, ja sigui perquè hi ha baixes o perquè han traslladat un gran grup més al nord, els traficants porten els següents”, assenyala Loprete. Destaca a més el factor racista: els migrants d’altres països àrabs no són tractats amb la mateixa crueltat que els subsaharians.
L’OIM prova de fer conèixer aquesta realitat d’horror a l’Àfrica subsahariana per evitar que més persones s’embarquin en un camí tan perillós. L’organització, que depèn de l’ONU, té també un programa de retorn voluntari per als qui, a mig camí de l’èxode, es penedeixen i decideixen tornar al seu país. El deteriorament de les condicions a Líbia està fent créixer la xifra: des de començament d’any, l’OIM ha ajudat 1.500 persones a tornar als seus països; mentre que en tot el 2016 van ser 5.000.
Els migrants passen d’un traficant a un altre, sotmesos a pallisses i violacions, forçats a treballar sense cobrar