El pacte PP-PNB
Els diputats populars s’abstenen en la votació dels pressupostos
Els nacionalistes bascos van aprovar els pressupostos del Govern basc gràcies a l’abstenció del Partit Popular.
Estava firmat des de fa setmanes però ahir es va escenificar. El PNB va tirar endavant els pressupostos bascos d’aquest any gràcies a l’abstenció dels nou diputats del PP. L’Executiu d’Urkullu, que governa en minoria amb el PSE, necessitava el suport dels populars per aprovar els comptes, un pas més en l’acostament entre partits que, es dona per fet, tindrà la seva contrapartida a Madrid, on els jeltzales facilitarien els pressupostos de Mariano Rajoy.
Amb 37 vots a favor (PNB i PSE) i 29 en contra (EH Bildu i Elkarrekin Podem), l’abstenció del PP va permetre donar llum verda a uns comptes d’11.059 milions, els quals suposen un increment de l’1,2% respecte als de l’any passat. Les negociacions prèvies que van permetre el suport del Partit Popular van suposar un canvi de 29 milions, només un 0,29% del total, un fet que tant per EH Bildu com Podem evidencia el futur acord al Congrés. “El pacte –va explicar Julen Boian, parlamentari de Podem– no té ni principi ni final a Euskadi: el PP s’ha venut barat per aconseguir un canvi de cromos a la cantonada”. En la mateixa línia es va expressar l’esquerra abertzale, que va relacionar els “pressupostos del tripartit a la madrilenya” amb les negociacions a àmbit estatal: “Per 29 milions del total, el Govern basc ha tirat endavant uns pressupostos sense canvis”, va lamentar Leire Pinedo, representant d’EH Bildu.
El PNB no va respondre a aquests comentaris en la sessió parlamentària però, a fora, el seu president, Andoni Ortuzar, va reconèixer que han començat les negociacions “serioses” entre les dues formacions polítiques, tot i que va advertir que el seu partit “no ha vinculat “mai els comptes bascos amb els de Madrid. El dirigent jeltzale va explicar que sobre la taula ja hi ha qüestions “importants” com “la quota, el concert i l’autogovern, així com infraestructures, energia elèctrica i afers relacionats amb la competitivitat d’empreses”.
Aquesta àmplia bateria de temes segueix l’estratègia d’un PNB que, després d’anys de distanciament amb l’Executiu de Rajoy, ara mira d’aprofitar al màxim el seu paper rellevant a escala nacional amb un PP en minoria i sense el suport tradicional català. El mateix Ortuzar va reconèixer aquest dilluns que el seu partit demanarà “contrapartides comptants” si Rajoy vol el seu suport, ja que al el PNB són conscients que l’acord amb els populars (per al qual s’han marcat com a “data límit” el 3 de maig) només es pot presentar a Euskadi com una victòria. “No és fàcil fer-se soci del PP perquè de la foto se’n pot sortir cremat”, va resumir.
Mentre el PNB no va respondre durant la sessió parlamentària d’ahir als atacs d’EH Bildu i Podem, el PP es va limitar a destacar que els canvis introduïts amb les seves esmenes “milloren substancialment” el projecte. Al seu torn, va ratificar la seva predisposició a continuar la “direcció empresa” amb l’acord, que, segons el seu parer, “hauria de seguir tota la legislatura”. La sintonia entre els dos partits ha quedat patent en acords com el compromís del Govern central d’agilitar la construcció de la Y basca d’alta velocitat, el desbloqueig de les oposicions de l’Ertzaintza i fins i tot en un tema sempre espinós com el desarmament d’ETA, en què els jeltzales van reconèixer la “comunicació contínua” d’Urkullu amb Rajoy, un “compromís” del lehendakari d’informar-lo d’un procés en què el president del Govern s’ha mantingut públicament a part.
El desglaç entre Urkullu i Rajoy respon a una tàctica bidireccional, cuinada també per la directiva popular espanyola, que fa mesos que treballa en aquest acostament i, de fet, ja el gener passat va mostrar la seva disposició a donar suport als comptes bascos.
Bildu i Podem qualifiquen la votació de “canvi de cromos” amb vista al futur acord al Congrés de Madrid