Sants amb segell d’Olot
Dels quaranta tallers que hi havia a mitjans del segle passat a Olot, actualment només dos continuen actius
Després d’un mes i mig de meticulós treball, una imatge de sant Joan Evangelista de 180 centímetres es dirigeix cap a Jaén; un Jesús Ressuscitat, cap a Sevilla; un Crist de la Creu espera a ser enviat a Verín (Ourense)... Els encàrrecs del taller El Arte Cristiano d’Olot dedicat a la fabricació de sants, arriben de qualsevol racó d’Espanya i també de l’estranger. Els Estats Units, Itàlia, Malta, Portugal, països de l’Europa de l’est, Àustria o fins i tot Hong Kong reben figures amb el segell made in Olot. Actualment el 30% de la producció s’exporta i la xifra, gràcies a les possibilitats, que ofereix internet va a l’alça.
Amb 17 treballadors, és un dels dos únics negocis que han sobreviscut a les nombroses crisis (de fe, econòmiques, per la competència asiàtica...) que han castigat la indústria de la imatgeria religiosa i que en la seva màxima època d’esplendor, entre els anys 1940 i 1960, va arribar a donar feina a més de mil persones (escultors, pintors, retocadors, artesans de la fusta, dibuixants...) entre els 40 tallers que es van arribar a fundar només a Olot. Fa temps que el negoci viu hores baixes. “L’artesania està poc reconeguda”, es lamenta Pep Oliveras, gerent d’El Arte Cristiano, quarta generació d’un negoci familiar que va fundar el 1880 el seu besavi, Marian Vayreda, autor de la cèlebre novel·la La punyalada, juntament amb el seu germà Joaquim i el també pintor Josep Berga Boix, director de l’Escola Pública de Dibuix.
Va ser arran d’un viatge al barri de Saint Sulpice de París on aquests artistes van descobrir l’art d’esculpir estàtues, un negoci que van decidir traslladar a la Garrotxa perquè els alumnes de l’escola de dibuix tinguessin una sortida laboral. “Al segle XIX Olot tenia una activitat tèxtil molt important procedent de la indústria de les indianes (una classe d’estampat sobre teles de cotó i lli) que era la destinació de molts dels alumnes fins que van començar a tancar”, explica Eduard Bech, director del Museu dels Sants, un equipament fundat el 2007 per donar a conèixer el procés de fabricació de les imatges religioses.
El taller es va convertir en un flotador econòmic per als estudiants que al matí aprenien escultura, dibuix o tècniques plàstiques a l’escola i a la tarda tenien un ofici. La indústria de la imatgeria es va expandir com una taca d’oli. A començaments del segle XX ja hi havia 20 tallers i la xifra es va duplicar a partir del 1940, quan les esglésies es van anar repoblant d’imatges que havien estat destruïdes durant la Guerra Civil. “La inversió per muntar un taller era mínima”, afirma Oliveras per explicar el perquè de l’auge de la indústria.
Anys abans, durant la república i el període bèl·lic hi va haver la primera gran crisi del sector. Les empreses es van reconvertir i van començar a fabricar bustos de la república o tòraxs articulats per a l’estudi d’anatomia. “Tot i això, de portes endins continuaven fent imatges que es venien a Sudamèrica”, explica Bech. Recuperats d’aquesta gran crisi, la segona va tenir lloc durant els anys seixanta amb el Concili Vaticà II, que va restringir l’ús d’icones religioses perquè el papa Joan XXIII les considerava massa ostentoses. La següent va arribar amb la ferotge competència asiàtica, a finals de la dècada del 1970. “Va ser la mort per a moltes indústries que fabricaven sants de petita mida. Nosaltres sobrevivim perquè ens havíem especialitzat en imatges per a esglésies i passos de Setmana Santa”, explica Oliveras. Gran part de les imatges que desfilen a la processons de Calahorra, Conca o Dos Hermanas tenen la firma d’aquesta empresa. Sants de passos de Mataró, Manresa, Montcada i Reixac o Hostalric també porten el segell olotí, caracteritzat per imatges hiperrealistes. Poc abans que aparegués la ferotge
Les crisis econòmiques, de fe i la competència xinesa han fet minvar un negoci que ocupava mil persones El 30% de la producció s’exporta a mercats com els Estats Units, Itàlia, Malta o Hong Kong
competència del mercat xinès es va crear Artesania Juvanteny, l’altre taller que continua actiu actualment a Olot. De les 15 persones que hi van arribar a treballar, actualment només en queda l’amo. “Les restauracions i la fabricació de sants a la carta em permeten continuar endavant”, afirma David Juvanteny, que no dubta a pintar com a molt negre el futur de la indústria, també afectada per les periòdiques crisis econòmiques. “Les administracions haurien d’implicar-se més en la protecció d’una activitat cultural única”, reclama.