Mals temps per a l’agnosticisme

LA Setmana Santa és temps de renovar la fe en l’univers catòlic. De fe se’n té o no se’n té, però també és veritat que s’hi arriba per un procés de reflexió interior o per un ambient general que ens empeny a creure. En política, la confiança hauria de ser el motor del nostre vot, però sovint la gent necessita tenir fe en els seus polítics –resulta un salt moral qualitatiu–, la qual cosa no sempre suposa una bona idea, perquè ens impedeix de ser crítics. Santiago Carrillo va explicar en una ocasió que el que diferencia la política de la religió és que el penediment no existeix: un s’equivoca o l’encerta, però penedir-se no serveix de res, ni ningú ho posa en relleu.

Aquesta Setmana Santa, uns comentaris de David Bonvehí, secretari d’organització del PDECat, en un dinar amb militants del seu partit, van ser gravats, pel que sembla per dos militants d’ERC, i divulgats urbi et orbi. El que va dir i el que es va conèixer va ser gairebé una heretgia en el món sobiranista, on no hi cap l’agnosticisme, fins al punt que Bonvehí va haver de fer una roda de premsa per explicar-se, anunciar que portaria l’enregistrament de la conversa privada al fiscal i passar una mala estona que passarà a la petita història del nostre petit país. El que va dir el número 2 del PDECat té tot el sentit: si el procés condueix a les portes de la secessió, haurem de buscar un candidat marcadament independentista; en cas que el procés surti malament, caldrà anar a les eleccions amb un candidat de perfil autonomista. Les seves paraules es van considerar un sacrilegi. De fet, el president Carles Puigdemont va disparar des de Twitter dient que ni autonomisme, ni peix al cove, ni tripartits. Referèndum o referèndum.

Bonvehí ha passat el seu propi viacrucis. Va manifestar una cosa que sembla de sentit comú: buscar un pla B si el procés encalla. Però això no es pot dir en veu alta, encara que molts (no només al PDECat) ho pensin.