Rajoy declararà com a testimoni en el judici per la caixa B del PP
L’Audiència cita el president tot i el rebuig del fiscal del cas Gürtel Els populars consideren un “abús de dret” la decisió del tribunal
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, haurà de comparèixer per declarar com a testimoni en el judici del cas Gürtel. Ho va acordar ahir el tribunal de l’Audiència Nacional davant el qual se celebra la vista. Ara els magistrats hauran de decidir si permeten que la compareixença es faci per videoconferència.
La resolució de l’Audiència representa una altra pedra en el camí per al PP i per als esforços que fa per allunyar-se de les derivacions judicials dels casos de corrupció. Per això ara el màxim interès és reduir tant com es pugui els danys d’una compareixença judicial del president, encara que sigui com a testimoni, en què li preguntaran per la presumpta caixa B del PP i en què podrien aparèixer fins i tot els SMS d’ànims a Luis Bárcenas. Hi ha precedents, en aquest sentit, que les manifestacions d’aforats que declaren com a testimonis s’han pogut efectuar mitjançant videoconferència. A l’Audiència Nacional, una de les últimes va ser la d’Artur Mas en el judici oral pel setge al Parlament.
La decisió del tribunal d’accedir a la petició que declari Rajoy es va adoptar sense unanimitat. Aquesta vegada, la resolució es va prendre per dos vots a un. Dues vegades anteriorment els jutges havien rebutjat que Rajoy prestés declaració. Ho van considerar innecessari. Fins ahir. La petició perquè se citi el president va venir en tots els casos de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade), que exerceix l’acció popular en aquest procés penal.
Al PP ningú no d’esperava la citació. La direcció popular estava convençuda que els arguments amb els quals s’havien rebutjat anteriorment les peticions perquè Rajoy declarés tornaven a ser vàlids. No ha estat així, i ara la prioritat del PP i del Govern central és trobar la fórmula més discreta perquè Rajoy declari com a testimoni i que la seva compareixença “no es converteixi en un espectacle”.
La sensació majoritària al PP i al Govern central és que es pretén posar Rajoy a la picota i desestabilitzar així un Executiu sense majoria, obligat a negociar-ho tot i que té pendent l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. Per això els col·laboradors de Rajoy estudien la llei d’enjudiciament criminal i creuen que el president podria acollir-se a la possibilitat que atorga l’article 703 als presidents del Govern, Congrés, Senat, CGPJ, Tribunal Constitucional i presidents autonòmics que se’ls prengui declaració “de manera que no pertorbi l’adequat exercici del seu càrrec”, i concretament l’apartat 3 de l’article 412, que diu que se’ls podrà prendre declaració “al seu domicili o despatx oficial”.
Amb aquesta cautela, des de la Moncloa es van afanyar a dir que el president del Govern espanyol complirà la seva obligació i està disposat “a col·laborar amb la justícia”, i precisen que serà cridat a declarar com a testimoni, tot i que creuen que des de l’oposició intentaran equiparar aquesta crida amb una imputació o una inculpació. El que es pretén, afirmen, és utilitzar la seva citació “com a arma política” i poder involucrar Rajoy en la corrupció de què tant ha intentat desvincular-se.
En seu processal, en tot cas, el PP va fer ús dels seus drets per oposar-se frontalment a la compareixença sol·licitada. L’advocat dels populars, Jesús Santos, va considerar que la pràctica de l’aquesta prova fomentaria el “circ mediàtic”.
El canvi de criteri de l’Audiència és, al seu torn, conseqüència de la marxa del judici oral. Els magistrats ja van advertir anteriorment que es podrien replantejar la seva negativa durant la vista. La Fiscalia, en canvi, ha mantingut sempre que el testimoni de Rajoy és irrellevant. El motiu és que creuen que després de les declaracions dels principals inculpats, com l’extresorer Luis Bárcenas i Francisco Correa, ja hi ha prou dades sobre l’existència de la caixa B del PP, per la qual cosa no hi hauria necessitat que li preguntin sobre això al líder del partit.
Segons el parer de la Fiscalia, la mateixa vista ha posat en relleu prou proves sobre la gestió de la caixa B del PP. I, precisament per això, l’acusació pública no creu que li calgui reblar més aquest clau. Per aquesta mateixa evidència que atribueix als testimonis
ELS ANTECEDENTS L’Audiència havia rebutjat dues vegades anteriorment que Rajoy fos citat
LA REACCIÓ La Moncloa expressa voluntat de col·laborar amb la justícia, però veu un ús polític del cas
ELS MOTIUS L’acció popular vol que el líder del PP parli de les activitats de Bárcenas
escoltats pels magistrats i al conjunt de les proves practicades, la fiscal del cas, Concepción Nicolás, considera que la presència del líder dels populars esdevé innecessària.
Les dues vegades anteriors que es va rebutjar la declaració del president com a testimoni van ser al febrer i a l’octubre de l’any passat. En el primer cas, la negativa va arribar quan s’estaven preparant les proves que es practicarien en la vista, i en el segon quan va començar el judici pròpiament dit. Ja la primera vegada, el tribunal va rebutjar la proposta fent paral·lelament una precisió. I va dir que no veia prou raó per citar Rajoy “sense perjudici que en un altre moment la Sala pugui acordar que testifiqui si ho considera necessari en vista del desenvolupament del judici oral”. Aquest moment és el que ha arribat ara.
En tot cas, l’enfrontament dialèctic previ entre la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i diverses defenses, d’una banda, i l’acció popular exercida per Adade, de l’altra, va resultar particularment
ELS ARGUMENTS EN CONTRA La fiscal defensa que la declaració de Rajoy és innecessària i que ja hi ha prou proves
intens. La tesi d’Adade és que Rajoy va ser secretari general del PP, i en aquesta condició havia d’estar assabentat de les activitats de l’extresorer popular, Luis Bárcenas, al capdavant de la comptabilitat paral·lela de què s’hauria valgut l’organització.
La Fiscalia va qualificar d’“inútil” la declaració de Rajoy, perquè les manifestacions d’acusats i testimonis han confirmat, a parer seu, les tesis de l’acusació. La fiscal va estimar que la citació del president seria “redundant” perquè els fets que l’acció popular voldria posar de manifest i confirmar amb la declaració del líder popular –com ara l’existència de la caixa B del PP i els beneficis que en van obtenir alguns dels acusats– ja han quedat acreditats per altres vies i documents.