Rearmament moral del Barça amb un rival que no encaixa gols
El Barça persegueix una segona remuntada contra un Juventus experimentat
Quan temptes la sort, ja passa: després has d’apel·lar a la fe. Malgrat que, de fet, el Barcelona fa una crida a tot i a tothom per a aquesta nit. Al públic i als seus futbolistes. Als subalterns i a les estrelles. A l’entrenador i als assistents. Als tangibles, perquè els seus jugadors acumulen grans dosis de qualitat, i als intangibles, un clima que es crea molt de tant en tant i que converteix l’estadi en una fàbrica d’impossibles. Perquè això és el que avui busca un Barcelona desesperat. Un segon miracle. Una segona remuntada, una paraula ja encunyada internacionalment en català i que a Itàlia sempre fan servir per referir-se a la gesta que va aconseguir el conjunt de Luis Enrique contra el PSG.
Aquell 6-1 del 8 de març quedarà
El conjunt de Luis Enrique s’encomana a tot i a tothom: al públic, als cracs, als tangibles i als intangibles
UNA FEINADA El Barcelona necessita menys gols que contra el PSG però la Juve només n’ha encaixat dos en el torneig
com un dia suprem passi el que passi aquesta vegada, però la seva importància es reforçarà si el Barça és capaç de repetir la història. No és un 4-0, el que ha d’equilibrar, sinó l’horrible 3-0 que va patir a Torí. Esclar que al davant no té el PSG, un equip de magnífiques prestacions però amb menys experiència internacional, sobretot a l’hora de saber gestionar els avantatges.
Al davant es trobarà el Juventus, un porter mític com Gianluigi Buffon (molt més contrastat que Trapp, el porter del PSG) i una defensa desbordant d’ofici.
Són menys gols, els que necessita el Barcelona, però el que afegeix complexitat a l’empresa és que l’equip piemontès només n’ha rebut dos en tota la competició i ja està avisat de com les gasta el conjunt barcelonista.
Atacar, atacar, atacar i atacar, va receptar ahir un Luis Enrique apassionat i pletòric de convicció. Però l’equip també haurà de minimitzar els errors, ser agressiu amb la pilota i també sense. Si el Barcelona es protegeix tan malament com els últims tres partits (set gols encaixats), les seves opcions es reduiran.
Tot i que amb els números a la mà el Barça té precedents a què es pot aferrar per creure-hi. Els seus quatre resultats a casa en aquesta Champions li servirien
MOBILITZACIÓ GENERAL
per plantar-se a semifinals (el 7-0 al Celtic, el 6-1 al PSG i el 4-0 al Manchester City i al Borussia Mönchengladbach). I fins a 14 marcadors d’aquesta campanya li obririen les portes de la següent ronda.
El problema és que el Barcelona no juga sol, i el Juventus, que disposarà de Dybala, també es pot aferrar a les seves magnífiques estadístiques. Va encaixar un 3-0 a la Copa d’Itàlia el 2 de març del 2016 (Inter), però per trobar un 4-0 cal remuntar-se al 8 de febrer del 2004 (Roma).
Ahir al camp d’entrenament de la ciutat esportiva dotze maniquins metàl·lics esperaven els jugadors del Barça. Estaven col·locats entre la frontal i l’interior de l’àrea, fent de rivals. Un bosc és el que Luis Enrique pensa que espera els seus homes. Per intentar endinsar-se en aquesta espessor, l’entrenador té diverses opcions, de futbolistes i de sistema. Pot decantar-se per una línia de tres centrals, perquè Mascherano s’ha recuperat. En aquesta disposició Sergi Roberto o Paco Alcácer es disputarien un lloc al flanc dret de l’atac. Una altra possibilitat és apostar per una defensa de quatre homes però amb dos laterals molt profunds i mirar d’obrir l’entramat del Juventus per les bandes, gràcies a les penetracions de Jordi Alba, el gran perjudicat del 3-4-3, i Sergi Roberto.
Tant si el Barcelona juga amb un sistema com amb l’altre, bona part de les seves possibilitats passen pel trident, sec a Torí. Ahir va fer deu anys del gol magistral de Lionel Messi contra el Getafe. Ha passat molt de temps, però Leo continua sent el principal bruixot blaugrana. Tot i que no pot aconseguir el que és improbable tot sol, com es va veure contra el PSG. Aquella nit qui va fer un pas endavant va ser Neymar. L’equip necessita la versió del brasiler d’aquell partit i no la dels matxs a La Rosaleda i al Juventus Stadium. Arriba descansat perquè dissabte no va jugar per sanció i tampoc no jugarà, si no hi ha perdó, al Santiago Bernabeu. Per tant, Neymar només ha de tenir entre cella i cella el Juventus i oblidar-se que el marcarà el seu bon amic Dani Alves en la seva tornada al Camp Nou. El Barcelona busca una nova confluència dels astres. Per què no?