L’element inesperat

CHURCHILL recomanava en la guerra, però també en la pau, trobar l’element “inesperat i imprevisible” que evités “caure en l’esclavitud mecànica de la lògica”. Theresa May potser ha llegit aquesta màxima, perquè va anunciar eleccions anticipades al Regne Unit, quan ningú no ho preveia. Però, de vegades, no hi ha res més previsible que el que no s’espera, perquè té la seva lògica –aquesta que tant menyspreava Churchill– que busqués legitimar-se al capdavant del país i ampliar la seva majoria al Parlament, quan l’oposició laborista ha perdut el discurs i ha extraviat el seu líder. Jeremy Corbyn és més antic que les catifes de Buckingham Palace i més trist que un conte de Charles Dickens. A hores d’ara no acaba de saber si està a favor o en contra del Brexit, així que May té poc a témer. Per cert, els vots del partit de Corbyn permetran l’avanç electoral britànic (són necessaris els dos terços de la Cambra), la qual cosa demostra la temeritat del personatge, que no fa cas a les enquestes, ni a gairebé ningú.

L’únic que sembla tenir May en contra és el vent, que li va descompondre el pentinat de perruqueria amb què va anunciar la seva voluntat d’anticipar les eleccions al 8 de juny. I potser els liberal demòcrates, els únics declaradament europeistes, que milloren resultats perquè almenys el seu discurs és diàfan.

Els sondejos donen el 44% dels vots als tories. L’argument per avançar les eleccions és el reforç de la seva fràgil majoria parlamentària, que li hauria de permetre afrontar la sortida de la UE, sense que li tremolin les cames, ni li belluguin les cadires. Hi ha fins i tot qui pensa que això li permetrà eludir la pressió del sector més a la dreta dels conservadors, que aposten pel Brexit més dur. També deia Churchill que durant la tempesta s’ha de confiar en l’home (o la dona) que porta el timó. No va aclarir si era perquè, en cas contrari, tampoc no té remei.