Brexit i creixement
La decisió de la primera ministra britànica, Theresa May, d’avançar les eleccions al Regne Unit; i les bones perspectives econòmiques.
EL creixement econòmic d’Espanya pot ser aquest any millor del que va pronosticar el Govern en el seu quadre macroeconòmic. Tenia raó el ministre d’Economia, Luis de Guindos, quan va dir que les previsions d’augment del 2,5% del producte interior brut (PIB) eren prudents. El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba d’elevar-les lleugerament a l’alça, fins al 2,6%, mentre altres institucions, com el servei d’estudis del BBVA, les situen prop del 3%.
Malgrat que el ritme de creixement es modera respecte al 3,2% assolit el 2016, l’economia espanyola serà novament la que més creixerà entre les quatre grans de la zona euro. El PIB d’Alemanya millorarà un 1,6%, el de França un 1,4% i el d’Itàlia un 0,8%. La zona euro, en aquest sentit, serà el bloc que creixerà menys durant aquest any i el vinent, a causa de les incerteses polítiques existents, en un escenari mundial de forta expansió, que l’FMI eleva fins al 3,5%. Aquesta millora global es produeix gràcies a un inesperat repunt de la Xina i a la solidesa de la recuperació dels Estats Units. Les amenaces de mesures proteccionistes, amb un risc de guerra comercial, es mantenen en l’horitzó, però de moment no afecten les bones expectatives que es preveuen.
Les raons de l’intens creixement de l’economia espanyola, en les quals coincideixen les anàlisis divulgades ahir, es troben en la fortalesa de la demanda interna, tant consum com inversió, en la qual influeix la creixent recuperació del sector de la construcció. S’hi suma el bon comportament que s’espera del sector exterior, tant en les exportacions com en el turisme, a l’empara de la millora econòmica internacional, en un marc en què es mantindran un preu barat del petroli, una política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE) i un canvi favorable de l’euro respecte al dòlar.
La millora econòmica es traduirà en una nova reducció de la taxa d’atur, que pot baixar fins al 17,7% a finals d’aquest any i arribar a prop del 16% el 2018. Malgrat això, encara continuarà sent el país europeu amb més atur i amb un mercat laboral que necessitarà noves reformes per, entre altres coses, eliminar la dualitat existent entre contractes fixos i temporals.
La situació d’Espanya, encara que és bona, no es pot deslligar, a mitjà termini, de les perspectives poc positives que l’FMI preveu per a la zona euro en el seu conjunt com a conseqüència d’una feble productivitat, factors demogràfics desfavorables i problemes encara no resolts de sobreendeutament públic i privat. Per tot això, i encara que els riscos de deflació han desaparegut, l’FMI recomana reformes estructurals, més inversió pública i que el BCE mantingui la seva política monetària actual.