Eleccions anticipades al Regne Unit
THERESA May va sorprendre ahir a tothom en convocar eleccions anticipades al Regne Unit el 8 de juny. Com en les grans ocasions, la primera ministra va fer instal·lar un faristol davant de la residència de Downing Street i, a mig matí, va sortir al carrer per efectuar la declaració. De fet, May no està autoritzada a decidir per si sola aquest avançament, però sí a sol·licitar-lo al Parlament, que l’ha d’aprovar per dos terços. Atès que conservadors i laboristes sumen una majoria àmplia, i que aquests últims van recollir ahir el guant llançat per May, no sembla que hi hagi d’haver cap impediment. Queden al davant, doncs, una vegada complerts els tràmits oficials, set setmanes de campanya.
La premier britànica va justificar el seu moviment per la necessitat de reforçar-se davant el repte del Brexit. Les negociacions amb les autoritats europees seran dures i el seu partit no es pot permetre fissures. Prefereix a més, esclar, maniobrar amb la llibertat que dona un suport més gran. Segons la seva opinió, només així podrà garantir certesa i estabilitat al seu país. Per May, sense aquests comicis anticipats la posició negociadora britànica patiria els efectes del desgast del Govern que busquen els rivals polítics a compte del Brexit.
Òbviament, hi ha altres raons per explicar l’acció audaç de May. La primera és partidista: l’anunci que ens ocupa es produeix en un moment d’extrema debilitat per als laboristes, als quals el lideratge de Jeremy Corbyn no els prova gaire: el seu esquerranisme li va valer en determinada conjuntura la direcció del partit, però espanta el conjunt del país i redueix les seves possibilitats de governar. Enquestes recents donen als conservadors el 44% dels vots, i deixen els laboristes en només el 23%. Si aquest repartiment de vots es reproduís a les urnes al juny, May mataria dos pardals d’un tret. D’una banda, escombraria i arraconaria els seus rivals. De l’altra, reforçaria el seu poder al Partit Conservador, així com la seva legitimitat democràtica, ja que va ocupar el seu càrrec després del referèndum del Brexit i la dimissió de David Cameron i, per tant, no disposa encara del beneplàcit popular a les urnes. Vet aquí un segon motiu de pes per convocar eleccions anticipades, aquest més personal que de partit.
Són majoria els observadors de l’escena política britànica que consideren que el moviment de May li reportarà, amb tota probabilitat, més beneficis que pèrdues. És cert que no abona la seva credibilitat: fa molt poc insistia que en cap cas no avançaria les eleccions previstes per al 2020. Però també ho és que això no constitueix cap novetat. May era contrària al Brexit fins que es va erigir com a líder conservadora i premier. Ara n’és una ferma partidària.
Vist des del continent, el debat polític britànic a propòsit del Brexit suggereix una pregunta: com és possible que, tot i haver-se registrat un resultat del referèndum molt ajustat, els partidaris de continuar a la Unió Europea (48%) estiguin tan poc representats pels grans partits? La majoria conservadora vol el Brexit, encara que hi ha discrepàncies sobre la seva duresa. El Partit Laborista té un criteri força ambigu. Només els liberaldemòcrates, que van sortir escaldats de la seva coalició de govern amb els conservadors, poden recuperar escons gràcies a la seva posició contrària al Brexit... En qualsevol cas, l’acció de May no alterarà les coses a Brussel·les: el 22 de maig ja estaran ultimades les directives europees per a la negociació.