Tinc una rentadora nova!

Avui és un gran dia en la meva vida i en la de tot divorciat: ha entrat una rentadora nova a casa (i a sobre sembla ecològica). És d’aquelles alegries que un necessita compartir i com que visc sol, he decidit compartir-la amb els lectors, sí o sí. I comprada sense ajuda arbitral! No es creguin que soc un home brut que vivia sense rentadora. El meu àtic és petit, té vistes, una llar de foc per a altres climes i encara que algú podria maliciar que és can seixanta, es tracta d’una casa molt decent, on els llençols i les tovalloles es canvien. Cada quant es canvien? Depèn. L’anterior rentadora ha estat un electrodomèstic fidel i ahir, quan la retiraven, em vaig penedir d’haver pensat –quan la vaig veure per primer cop– que la relació duraria poc. Vint-iun anys de convivència! Adquirida a París, de la penúltima oferta més barata, sempre va complir la seva part.

Fins fa dues setmanes: la roba va sortir xopa i estendre-la pels radiadors i la barra de la dutxa va estar a punt de crear-me un conflicte conjugal amb mi mateix –tu i les teves manies de negar-te a fer servir agulles d’estendre i estenedors perquè fan casat–. La setmana passada, el drama: la meitat de les peces de roba eixutes, l’altra meitat rajant.

La relació amb la francesa ja no donava més, de manera que vaig trepitjar una botiga d’electrodomèstics de proximitat. Buf, hi havia almenys una dotzena i mitja de models. Quin embolic! Unes eixugaven, d’altres no. Vaig anar directe a un dependent amb maneres de casat i li vaig demanar una rentadora fidel a la meva filosofia de la vida: –Sense complicacions. Els preus van ser una sorpresa: em van semblar barats! Vaig sortir compromès amb una Grundig –vull

Se’n va anar la francesa i va entrar una alemanya, una joia que em torna la fe sobre el futur de la classe mitjana

creure que fabricada a Alemanya– per 378 euros, fet que va rebaixar el meu pessimisme sobre els anys que ens queden a la classe mitjana per continuar vivint a la manera de la classe mitjana del segle XX. –I té un rentat de 14 minuts. Si ho hagués sabut abans, en els dies de doblets! Herr Grundig hauria d’ordenar als de màrqueting:

–Hem de vendre aquest model com “la rentadora del divorciat feliç”!

Un divorciat prova, naturalment, de tenir les seves rutines domèstiques: un dia a la setmana per rentar, una ampolla a la nevera amb bombolles que pugin al cap sense matar ningú i un llit net i presentable.

Hi ha alguna diferència amb l’habitatge d’una parella amb nens o sense? Les visites. Els divorciats també som fills de Déu i ens agrada fer bon efecte a les visites: es tracta que el pis convidi a entrar i predisposi a no quedar-s’hi.

I, sí, soc molt feliç perquè a més de rentar en 14 minuts en casos extrems la meva Grundig té marcador digital, una pantalla que permet veure com renta i és silenciosa.

Tant de bo tingui rentadora fins que la mort ens separi!