Crims en directe sense fre
Facebook es confessa incapaç d’eliminar la violència al seu canal
Va néixer amb vocació de ser un canal d’informació en directe, pensat per explicar històries divertides en directe, per donar consells a temps real. Però la realitat és molt diferent. Facebook Live està a punt de convertir-se, si és que encara no ho ha fet, en el nou mitjà de comunicació preferit per assassins, violadors, persones violentes i suïcides. Res a veure amb el que tenien pensat per a aquest canal els seus creadors. I el més preocupant és que Facebook acaba de reconèixer la seva incapacitat per censurar a temps aquestes escenes violentes, abans de propagar-se sense control per la xarxa.
La polèmica ha ressorgit després de l’assassinat retransmès per Facebook d’un jubilat a Cleveland. Va ser, com sol passar en aquests casos, una crònica anunciada. L’autor, identificat com Steve Stephens, va publicar almenys tres vídeos. En el primer parlava sobre matar. En el segon es veia com assassinava amb un tret a sang freda al carrer Robert Godwin, de 74 anys i pare de nou fills. No es coneixien. Va sortir a fer un volt amb el seu cotxe i va elegir la víctima a l’atzar. En la tercera emissió, en directe, Stephens confessava el crim i fins i tot intercanviava missatges sobre el tema amb usuaris afegits a la seva llista de contactes, un altre servei inclòs en el servei de streaming. Va ser en aquell moment, amb el crim ja perpetrat, quan van saltar les alarmes a Facebook, un canal amb 1.800 milions de perfils actius el món. L’assassí no es va preocupar d’ocultar la seva cara. És més, va dir als que van voler escoltar-lo que havia matat més persones. Aquest home, batejat com l’assassí de Facebook i al qual es buscava des del cap de setmana, es va suïcidar ahir quan era perseguit per la policia a Erie (Pennsilvània) després de ser localitzat a una hamburgueseria.
La reacció de la plataforma no va arribar, en aquest cas, fins dues hores després del crim. L’empresa es defensa: “Vam donar de baixa el compte del sospitós vinti-tres minuts després de rebre la primera notícia sobre l’existència del vídeo de l’assassinat, informació que ens va arribar dues hores després de la seva publicació.” Facebook reconeix en aquest mateix comunicat que en aquests casos se sol trigar entre quaranta i cinc minuts i una hora a censurar les imatges violentes. I confessa: “Sabem que ho hem de fer millor”. Ferran Lalueza, professor de comunicació corporativa i de social media a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), considera que l’excusa del canal que ha propiciat la difusió d’un nou crim “és un brindis al sol, un acte reflex davant les crítiques rebudes per no haver reaccionat amb l’agilitat desitjable davant una violació tan flagrant de les seves normes d’ús”.
Des del punt de vista de la comunicació corporativa, Facebook ha fet el que tocava per inten-
Se suïcida, acorralat per la policia, l’home que va retransmetre l’homicidi de Cleveland
L’ÚLTIM CAPÍTOL
L’assassí d’un jubilat va anunciar el crim, el va gravar i després el va comentar
UNA CRÒNICA ANUNCIADA
tar preservar la seva reputació: “Demanar disculpes, anunciar que està treballant per millorar i agrair la col·laboració de tercers. És una recepta molt bàsica, de manual, per fer front a una situació de crisi des d’una perspectiva comunicativa”, afegeix Lalueza. Però alguna cosa està canviant davant aquesta creixent tendència de penjar actes violents a Facebook. “Cada vegada és més evident que ja han quedat enrere els dies en què la xarxa social s’autodefinia com una simple plataforma tecnològica i descarregava en la seva comunitat d’usuaris la responsabilitat exclusiva per qualsevol utilització indeguda”, recalca Lalueza.
Resulta paradoxal que Facebook sigui capaç de censurar gairebé a temps real una fotografia d’un pit al descobert i no reaccionar a temps quan un usuari anuncia en directe que cometrà un assassinat o se suïcidarà. La batalla de la violència està perduda? Els mecanismes de la plataforma per eliminar aquest tipus d’imatges combinen dos factors. El mateix sistema inclou programes per detectar aquests casos i hi ha treballadors (“milers de persones a tot el món”, assegura Facebook) que estan pendents de tot el que es publica per fer saltar les alarmes. Tot i que la realitat demostra que en la majoria de casos s’està reaccionant massa tard.
Facebook en directe no aixeca cap. Són molt poques les històries positives, des de la creació d’aquest canal, que han estat notícia, i moltes les que han impactat a tot el món pel seu missatge negatiu. Episodis que han demostrat, com pocs, que el botó d’esborrar no existeix en aquesta plataforma. Tot i això, el veritable problema en aquests casos no és tant eliminar aquests continguts com aconseguir que s’esborrin a temps. Abans que les imatges es propaguin per la xarxa. Quan això passa, no serveix de res eliminar els comptes dels autors. Els vídeos ja formen part del món d’internet i s’hi quedaran per sempre. Experts en xarxes socials coincideixen a afirmar que “avui parar la difusió d’aquests continguts és pràcticament impossible”. Ferran Lalueza considera, per la seva banda, “que l’única solució cent per cent efectiva per aturar l’existència de continguts inadequats a les xarxes socials seria la indesitjable censura prèvia. Tot i això, des d’una perspectiva pragmàtica, la viabilitat d’una mesura tan dràstica seria bastant dubtosa i, des d’una perspectiva ètica, suposaria un inacceptable retrocés respecte al salt democratitzador que han aportat aquestes plataformes”.
REACCIÓ TARDANA Facebook va trigar dues hores a detectar la història abans de censurar les imatges
PERDÓ QUE NO CONVENÇ
Les excuses del portal són considerades com “un brindis al sol” per experts en xarxes