60 hores d’angoixa
Un espeleòleg atrapat en una gruta a les fosques a 40 metres de profunditat
La història de Xisco Gràcia és la d’un autèntic supervivent. La seva capacitat de resistència li ha permès subsistir més de 60 hores atrapat en una cova subaquàtica de Mallorca. Més de dos dies d’angoixa i desesperació tement per la seva vida i confiant que els seus companys haguessin donat l’alarma per poder iniciar el seu rescat. Va quedar atrapat en una gruta de 20 m2 i a 40 metres de profunditat que explorava amb un altre espeleòleg. Tots dos, experimentats, participaven en un projecte per cartografiar la cova de sa Piqueta, a Manacor. Es tracta d’una complexa xarxa de coves i galeries pràcticament inexplorades.
Un problema amb una bombona d’oxigen el va obligar a refugiar-se en una petita cavitat on hi havia aire mentre el seu company decidia emergir a la recerca d’auxili. Quan el segon explorador va tornar al punt de trobada, en Xisco no hi era. S’havia desorientat, i fins i tot va arribar a pensar que el seu company no havia pogut sortir. Sí que havia sortit, i els equips de rescat ja havien desplegat un operatiu per començar la seva recerca.
Per a Xisco Gràcia, l’espera va resultar eterna. Un total de 60 hores a les fosques. Va pensar que, de fet, havien passat dies. També va arribar a perdre l’esperança, un sentiment que va prendre més força quan va deixar de sentir el so d’una màquina perforadora que s’utilitzava a l’exterior. Estava convençut que era un generador elèctric. En concret, els serveis d’emergència intentaven obrir un canal de comunicació per injectar aire i introduir una càmera per explorar la cova i localitzar-lo. Aquest pla va fallar, i es va optar per intentar-ho amb els bussejadors. Quan el so es va aturar, es va enfonsar. Va ser el seu únic moment de flaquesa. Tot i així, la seva enteresa li va servir per mantenir una certa calma. Ahir va reconèixer que va passar per moments molt durs. “Mirava d’estalviar la pila de la llanterna, de manera que només l’encenia per beure aigua del llac i per orinar”. Després de tant temps respirant un aire tan carregat de CO2, de vegades al·lucinava pensant-me que veia llums inexistents.
La segona operació, en canvi, sí que va funcionar. Un primer bussejador va tornar a recórrer les galeries mentre instal·lava un nou cable guia i dipositava pel camí bombones d’oxigen per poder iniciar el camí de tornada en cas de localitzar-lo. Una vegada localitzat, va començar el camí de tornada: tres hores de busseig fins a poder emergir de nou i retrobar-se amb els seus.
Ser un bussejador expert li ha salvat la vida, probablement. Gràcia, doctor en Geografia, és un dels experts més importants en coves aquàtiques. Durant més de dues dècades s’ha submergit per estudiar amb detall les grutes i les coves subterrànies de l’illa. Ha estat l’autor de nombroses cartografies i topografies dels encants subaquàtics ocults sota terra. Ara la seva història ha fet la volta al món. El seu rescat ha servit per donar a conèixer les espectaculars grutes submarines que s’amaguen al subsol de Mallorca, i ara el Govern de les Balears considera que això provocarà un efecte crida en altres bussejadors. Aquesta vegada hi ha hagut un final feliç. Ahir, a primera hora del matí, va ser donat d’alta després de passar una nit en observació.
Xisco Gràcia, un bussejador amb experiència, va perdre el sentit del temps i a estones desvariejava