Hi ha victòria en la derrota
CARLOS SLEPOY (1944-2017) Advocat de drets civils
Carlos Slepoy era un home dedicat a les batalles impossibles. A l’Argentina que va acabar en dictadura defensava sindicalistes. A Madrid va acusar els autòcrates del seu país i Pinochet. I a la capital d’Espanya va intercedir per un jove davant un membre de les forces de seguretat ebri, que li va acabar disparant un tret a l’esquena, a conseqüència del qual la seva salut va quedar malparada; la salut que dilluns passat es va trencar definitivament als 67 anys.
Va néixer a Buenos Aires el 2 d’octubre del 1949 i allà va estudiar de dret. Sent un jove advocat va formar part d’un grup de lletrats que defensava activistes sindicals. El 15 de març del 1976, a pocs dies del cop d’Estat militar, va ser segrestat en una confiteria del barri de Chacarita per membres de l’Aliança Anticomunista Argentina, la Triple A. Entre altres llocs va estar a la sinistra Escuela Mecánica de la Armada, l’ESMA. L’octubre del 1977 va ser expulsat del país. Cinc dels seus companys en la defensa legal no van tenir tanta sort: estan desapareguts.
Quan va abandonar el seu país es va establir a Madrid, on va començar a treballar com a advocat laboralista a la UGT. El 17 de gener del 1982, a la plaça Olavide de Madrid, va mediar davant un membre de les forces de seguretat en estat d’embriaguesa, que intimidava uns joves amb la seva pistola. El resultat va ser que li va disparar a ell per l’esquena i li va deixar ferides a la regió lumbar, amb seqüeles permanents i que, amb el temps, el van postrar en una cadira de rodes.
El nom de Carlos Slepoy estarà sempre vinculat a les investigacions que es van dur a terme a l’Audiència Nacional pels espanyols desapareguts a l’Argentina i Xile, arran de la querella presentada pel llavors fiscal Carlos Castresana i que van acabar confluint en el magistrat Baltasar Garzón. Una lluita desigual, però que va tenir conseqüències inesperades. Pinochet va ser detingut a Anglaterra, i després d’un llarg procés va ser tornat a Xile per la seva mala salut, de la qual es va recuperar així que va aterrar a Santiago, fins al punt que va poder deixar per art de màgia la cadira de rodes en què estava postrat. A més, un militar argentí, Adolfo Scilingo, va ser jutjat i condemnat a Madrid. Els efectes d’aquella iniciativa van causar problemes polítics al govern espanyol, ja que els sumaris es van estendre a Guatemala i el Tibet, i en aquest hi va ser implicat l’executiu xinès. Per tant, es va acabar modificant la llei per reduir l’àmbit de la justícia universal.
Segurament el nom de Carlos Slepoy no figurarà als llibres d’història. Forma part dels milers d’homes i dones finalment anònims que inicien batalles contra molins de vent, destinats a ser vençuts, però que aconsegueixen coses que avui s’accepten com a normals: el vot femení, la jornada laboral, la persecució de la tortura, els drets civils, en definitiva.
Bonàs, amb un cos gros que les cames trencades no li sostenien, de somriure tendre, poc donat al protagonisme, s’emocionava cada vegada que algú feia atenció a les víctimes que ell reivindicava, vinguessin d’on vinguessin. Carlos Slepoy no renunciava a cap lluita a favor dels drets civils, perquè malgrat que avui dia una bona part de la societat pensa que són immutables, ell sabia que es perden amb facilitat.
Slepoy entreveia un futur millor molt a prop, per dolenta que fos la situació o per desigual que fos el combat. Per això no renunciava mai a la comesa, encara que de sortida el donessin com a perdedor o no li reconeguessin mai el seu èxit. Era un home de guerres perdudes, però també hi ha victòria en les derrotes.