El so de la memòria
‘45 cerebros y 1 corazón’, primer àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés
Aquest divendres es publica 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa), el primer àlbum discogràfic del duo format per la cantant Maria Arnal i el guitarrista Marcel Bagés, o, dit d’una altra manera, una de les propostes musicals més interessants de l’escena catalana dels últims anys. L’endemà l’estrenaran al festival Strenes de Girona, i dimarts que ve hi haurà oportunitat de gaudir-ne a la sala Apolo, dins del Festival del Mil·lenni.
La idea original era editar un tercer EP per tancar una trilogia formada per Remescles, acoples i melismes i Verbena, però l’extraordinària bona acollida d’aquest últim l’any passat (a tots els nivells: va rebre fins i tot un premi Ciutat de Barcelona de Música) va fer canviar la perspectiva al grup: “Va superar totes les expectatives, i en sis mesos ja vam veure que havíem de fer un plantejament més”, reconeix Bagés. “Ja ens sentíem preparats per fer una cosa més llarga, i ens vam posar a treballar de seguida”, diu Arnal. “Teníem algunes cançons que ens van servir com a punt de partida i sabíem que teníem ganes de fer cançons noves. Vam recuperar també una col·laboració que teníem pendent amb Grey Filastine”, rememora la cantant i coautora de bona part de l’àlbum, que al final ha acollit més cançons en castellà que en català. I en Bagés, per la seva banda, va proposar que fos el brillant guitarrista David Soler el que assumís les tasques de producció. “Buscàvem algú que sabés traduir molt bé els ambients al disc, cosa que no havíem aconseguit fins ara”, explica Arnal. “El millor de tot és que hem aconseguit fer equip”, coincideixen a l’uníson, i en aquest equip també es pot incloure el Niño de Elche, que escriu un text introductori emotiu.
“La idea conceptual, per dir-ho així, del disc era d’on venim, i per això les cançons que ens han acompanyat des de sempre, com Ball del vetlatori i A la vida, hi havien de ser. També hi ha cançons que fem en directe i que ens agraden molt i que no estan gravades i, finalment, cançons inèdites. I es tractava de buscar un so que ajuntés tot aquest arc de temes i, alhora, de buscar algun so diferent que donés una certa varietat però sense sortir de l’esquema. I en aquest punt és on encaixa perfectament Filastine” amb les seves textures electròniques, assegura Arnal. “O al tema Bienes, que sembla una cosa aflamencada però que després es transforma, quan entra la guitarra distorsionada”, assenyala Bagés.
La idea de la memòria que és subjacent al disc –molt influïda per la pel·lícula Nostalgia de la luz, de Patricio Guzmán– “no volíem que fos aquesta que pots posar a la vitrina d’un museu, sinó que ha de ser una cosa viva i que ens obre a un present molt diferent, si hi participem. I, com que aquest disc és la culminació d’un procés de dos anys, el fil perfecte per unir tots els elements era la memòria”.
Dels onze temes que formen el flamant àlbum, set no s’havien gravat mai i les lletres són d’elaboració molt recent. Un dels temes és el que dona nom al disc, 45 cerebros y 1 corazón, una lletra que Arnal va escriure quan va llegir la notícia del descobriment d’una fossa de la Guerra Civil en una zona de Burgos, o d’altres amb plantejaments més generals, de posicionament vital, com la irònica Canción total i la crítica Bienes.
El disc inclou onze temes en català i castellà, set d’inèdits, i es presentarà al Festival del Mil·lenni