Sitges rescata l’art laberíntic i lluminós de Joan Claret
Malgrat que es considera una de les figures clau de l’art abstracte de postguerra a Catalunya, Joan Claret (Barcelona, 1929-2014) continua sent un perfecte desconegut fora de l’estret cercle dels especialistes. La seva obra, com la de molts dels seus companys de viatge de les segones avantguardes, ha quedat fora dels grans museus per una barreja de desinterès i prejudicis que ha condemnat a l’oblit pràcticament tota una generació. “Encara hi ha molta feina a fer per rescatar i gaudir dels artistes que durant tres dècades, dels quaranta als seixanta, i malgrat tots els impediments d’ordre polític, social i econòmic, van tenir un paper molt important en la recuperació de la modernitat. I, en aquest context, el de Claret és un cas flagrant”, diu l’historiador Àlex Mitrani, artífex de l’exposició Del mosaic al laberint, que fins al 7 de maig reuneix una seixanta de pintures de Claret a l’edifici Miramar de Sitges.
“Sense llibertat no hi ha possibilitat de creació vàlida. La llibertat està en la base de tota obra, i qualsevol obstacle, o la menor restricció que pugui trobar al seu pas, no fa més que entorpir la creació i el sentit de l’obra”, defensava Joan Claret, i un exemple d’aquesta llibertat creativa és Del mosaic al laberint, primera exposició monogràfica de l’artista després de la seva mort, el 2014, als 85 anys. El projecte ha estat impulsat pel dissenyador Albert Claret, fill del pintor, que ha col·laborat estretament amb Mitrani en el disseny d’una exposició que transita per diferents àmbits: des de les primeres obres abstractes que parteixen del principi del mosaic fins al seu retrobament, ja en la maduresa, amb la figura humana, passant pels jocs lluminosos i les arquitectures.
Per Mitrani, que coordina al MNAC un pla de treball per a la recuperació i la difusió de l’art català de la segona avantguarda, estem davant “un dels representants més refinats i coherents de l’abstracció, partint d’una concepció geomètrica i lluminista infreqüent en un context com el nostre, dominat per l’informalisme fosc i matèric”. El comissari considera que la seva obra encaixa més en l’anomenat art concret, però que, més enllà de l’interès històric, “té una contemporaneïtat que la fa molt atractiva”.
La voluntat de la família Claret és que l’obra del pintor passi a formar part de la col·lecció del MNAC, i ha iniciat contactes amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per valorar la possibilitat d’obrir al municipi un espai permanent dedicat a l’artista.
La família de l’artista vol que la seva obra ingressi al MNAC i estudia obrir un espai a Sant Feliu