Sisplau, videoarbitratge
El maquillatge final (color blanc nuclear) del resultat no hauria d’enganyar. El Reial Madrid i el Bayern de Munic van competir amb una igualtat tremenda per l’eliminatòria fins que l’àrbitre es va equivocar greument dues vegades. La primera va cometre un error d’apreciació, ja que va entendre que l’entrada d’Arturo Vidal mereixia groga quan no era així; la segona, incomprensible, va donar per vàlid un gol de Cristiano Ronaldo en un fora de joc clamorós, perceptible a primera vista i, en cas de dubte, a través de la repetició televisiva, que va oferir immediatament un pla en què el portuguès era descobert un metre en posició avançada.
El futbol, amb la Champions com una de les seves màximes expressions pel seu encertat concepte d’entreteniment global, és un esport meravellós que coixeja una vegada i una altra per la seva resistència troglodita a l’aplicació de la tecnologia. No es tracta d’entorpir la fluïdesa dels partits aturant-los per consultar foteses, com en aquelles pauses tan pròpies d’esports americans i tan insuportables als ulls europeus. De fet, es tracta d’incorporar el vídeo en jugades no interpretables, molt puntuals, que podrien ser resoltes per un equip de tècnics en imatge amb quatre nocions futboleres.
No és qüestió de menystenir el mèrit del Madrid, programat per competir com pocs clubs al món, ni de minimitzar els mèrits de Cristiano Ronaldo, demolidor per molt que hi hagi qui s’entossudeixi a reduir la seva incidència rebaixant-lo a “simple rematador”. La reivindicació és una altra, i consisteix a acostar el desenllaç dels partits a paràmetres de justícia, malgrat que sigui relativa.
És curiós que quan es revifa el debat de la tecnologia arbitral, el Madrid xiula i mira cap a un altre costat. No ha estat mai entusiasta del tema.
EL GOL XIMPLE I EL POLÈMIC
Ramos es va ficar a la seva porteria el segon gol alemany però Cristiano ho va arreglar en fora de joc
drama, de vegades té cara de comèdia. Després de moltes ocasions fallades, el Bayern va trobar l’1-2 de la manera més ximple. Entre Ramos i Carvajal es van fer un embolic, Keylor Navas no va estar atent i el central sevillà es va ficar el gol a la seva porteria. Ramos no pot deixar de ser protagonista.
El Bayern ja tenia el partit a la pròrroga, però llavors una acció de Vidal va ser interpretada per Kassai amb una segona groga injusta. El Bayern va protestar perquè el xilè va tocar pilota i abans se li havia perdonat una acció semblant a Casemiro. Com a Munic, l’equip d’Ancelotti quedava en inferioritat, cosa que al final va resultar decisiva.
Amb un jugador més, el Madrid va pressionar. Asensio va entrar per Benzema, i Lucas Vázquez, per Isco. El partit va entrar en la pròrroga ja amb clar domini del Madrid. L’objectiu dels d’Ancelotti es reduïa a arribar vius als penals, una sort en què es van imposar aquí el 2012. Semblava molt difícil. El Madrid atacava, però sense gaire atreviment.
Al tall del descans de la pròrroga va arribar el 2-2 obra de Cristiano, en clar fora de joc que no va xiular Kassai. Aleshores va morir el Bayern. La segona part de l’afegit va recordar la de la final de Lisboa. El Madrid va tornar a marcar dos gols més contra un Bayern trencat i descompost. Començava la festa del Bernabeu després de tant de patiment.