Ruleta russa o desengany
Aferrats a l’inquietant pèndol del risc, els jugadors de la plantilla del FC Barcelona afronten avui el seu enèsim Tourmalet de la temporada sense fermes garanties d’èxit. Van aconseguir la proesa contra el PSG, han tingut victòries importants a la Lliga, però l’equip no ha deixat de supurar una desesperant aroma d’inseguretat i de fragilitat que el porta a haver d’intentar aixecar un altre resultat dur contra els seus interessos, com el 3-0 que es va emportar contra la Juve a Torí.
La muntanya russa, o, més ben dit, la ruleta russa, és l’afició principal del barcelonisme aquesta temporada. Sincerament, no crec que cap soci o aficionat vulgui viure a la corda fluixa com ho estan fent, però aquest és el resultat d’un club que està patint al camp els desajustos de la llotja, de la banqueta i del vestidor. L’èxit o el fracàs en les temporades dels equips de primer nivell està marcat per detalls. Per la falta de punch a Riazor, pel neguit de La Rosaleda, pel gol al minut 90 d’Isco a El Molinón, pel peu salvador de Sergi Roberto contra el PSG, però aquests esclats de bona o mala sort
El Barça ha viscut a la corda fluixa tota la temporada i els responsables són a totes les àrees del club
generalment passen perquè un equip està per la feina o no ho està.
El Barça s’ha connectat a l’exigència a temps parcial, i no per falta de voluntat dels seus integrants, sinó perquè els actius de l’equip no han donat per a més. L’entrenador, obstinat a mantenir certes qüestions, s’ha estavellat a l’hora d’escollir alguns jugadors i en la rigidesa de determinades tàctiques, a més de la relativa capacitat que té de seduir les seves estrelles. Els jugadors, malgrat que volen triomfar, han evidenciat llacunes de joc i de concentració que han resultat letals per al resultat final de diversos partits. La secretaria tècnica ha fitxat el que ha fitxat. És cert que de vegades els resultats veritables no apareixen a la primera temporada, però el fons d’armari de l’equip ha estat un dels grans problemes per aconseguir un rendiment òptim de la plantilla. O juguen els titulars o hi ha problemes. I si només juguen els titulars l’equip es desfà físicament com un terròs de sucre. I la directiva? La sensació que fa el club és d’un excés de relaxació de les funcions directives que ha provocat una absència de comandament o, cosa pitjor, una oportunitat perquè es posin al capdavant persones que no són les adequades. En un club ha de manar la cúpula i no els jugadors.
Si col·loquem tots aquests ingredients a la coctelera el resultat és la ruleta russa. I la pena és que gastarem un altre any del millor jugador de la història sense grans rèdits.