El pintor dibuixa il·lusió
Iniesta, que només ha jugat 9 partits sencers, se sent pletòric per “portar el Juventus al límit”
L’estiu del 1995, en el tradicional partit del Juventus a Villar Perosa, va ser l’Avvocato Gianni Agnelli qui va batejar Del Piero com a Pinturicchio, comparant-lo amb un pintor del Renaixement. Avui el pintor el té el Barcelona en la figura del seu capità, Andrés Iniesta, que juga amb pinzells a les botes. “Converteix el futbol en un quadre. Amb el seu futbol, els seus controls orientats i els seves passades va pintant teles”, va dir Luis Enrique, que considera el de Fuentealbilla indispensable en els partits importants.
Ningú com el manxec, perfeccionista i guardià de l’estil, per traçar el guió del Barça en una altra remuntada històrica. “Probablement haurem de fer el millor partit de la temporada. Les dues coses, joc i resultat, van molt unides”, assegura Iniesta. “Tenim potencial, arguments i jugadors per poder capgirar l’eliminatòria”, destaca, malgrat la dificultat del repte.
Com a bon cervell del mig del camp, Iniesta se centra més en el tracte de la pilota que en el gol: tot passa pel joc. “Cal saber tenir paciència, saber quan toca ser efectius i quan patir. Com abans marquem millor, però no hem d’impacientar-nos si el gol no arriba”, va dir aconsellant el públic i els seus propis companys, com si recordés que contra el PSG el segon gol no va arribar fins a la recta final del primer temps.
Va ser gràcies a una genialitat de taló que va inventar Iniesta i que va sorprendre Kurzawa, que va acabar ficant la pilota a la seva porteria. En canvi, a Torí el manxec va tenir un cara a cara amb Buffon per marcar el momentani 1-1, però el porter italià li va refusar el xut. I és que, des del gol de Stamford Bridge, els seus últims sis gols a la Champions han tingut com a escenari el Camp Nou.
Amb aquell gol, la remuntada hauria estat més factible. Però Iniesta no es rendeix: “És cert que no hem aconseguit una regularitat en el temps, partits i competicions –admet–. Però això ens fa més perillosos perquè en moments puntuals ho fem molt bé”, avisa el de Fuentealbilla, que respecta el campió italià però creu que la mentalitat del Barça té la clau. “La realitat només ens marca un camí: atacar. Hem d’anar amunt sense contemplacions per fer gol i generar dubtes al Juventus. Hem d’arriscar, fins i tot deixant un contra un al darrere. Però hem de portar la Juve al límit”, demana.
Coincidint amb la visita del club bianconero, també torna al Camp Nou un excompany com Dani Alves. “Ha estat un dels millors fitxatges estrangers que ha fet aquest club, pel rendiment que ha donat i els èxits. Això no es pot canviar”, valora sobre el pas del lateral brasiler per can Barça.
Guardat per Luis Enrique com una relíquia durant la Lliga –només 9 titularitats en 32 jornades– per arribar al màxim a la Champions –6 vegades a l’onze–, Iniesta sent que arriba al 100% al duel, tot i que no nega que li agradaria haver jugat més de nou partits sencers en tot el curs. Per exemple, en la remuntada contra el PSG només va estar 67 minuts al camp. “Ha estat una temporada diferent per diversos factors. Sempre em veig amb opcions de jugar més minuts i més partits, però en el que jo penso és sobretot en rendir quan jugo”, diu, conciliador, a punt de fer 33 anys. Igual que quan parla de la seva renovació i la seva voluntat de retirar-se de blaugrana. “Al final de la temporada valorarem les coses. El meu desig i la meva il·lusió de tots aquests anys no ha canviat. Però no és el moment, amb el que ens juguem aquesta setmana”, diu el capità, sempre prioritzant la col·lectivitat. És el paisatge de l’horitzó que dibuixa Andrés Iniesta.