San Siro de la Xina
Un derbi així no s’havia disputat mai. Xiulet inicial a dos quarts d’una del migdia, per tenir la màxima audiència a la Xina, i moltes fesomies asiàtiques a la tribuna. El resultat va ser gairebé intranscendent, un empat a dos que al Milan se li va posar com una victòria a causa de la seva enèrgica reacció final.
El derbi local que es va disputar dissabte passat a la capital llombarda va suposar una fita històrica, un signe dels temps, un terratrèmol més en la canviant geoestratègia del futbol mundial. San Siro, estadi mític del futbol europeu, ara és un enclavament xinès. Ja no només l’Inter està en mans d’inversors del colós asiàtic. També el Milan té amo xinès. Silvio Berlusconi l’ha venut al magnat Yonghong Li, ja conegut com a míster Li.
A Itàlia s’ha acollit l’operació amb sentiments contraposats, una barreja d’esperança, perplexitat i escepticisme. El preu total que ha pagat Li ha estat de 740 milions d’euros, i inclou els deutes del Milan. Entre els experts del sector, aquest preu es considera massa alt per al que avui val l’equip. A més, han sorgit dubtes raonables sobre el futur. Si el patrimoni del magnat xinès es valora només entre 500 i 600 milions d’euros, per què s’embarca en una arriscada operació d’aquesta magnitud que, si sortís malament, el portaria a la ruïna? És significatiu que l’adquisició es pogués dur a terme finalment, després de diversos retards, gràcies al fet que l’Elliott Fund Corporation, un fons d’inversió d’alt risc dels EUA,va concedir a Li un préstec de 303 milions d’euros, que haurà de tornar en 18 mesos i a un tipus d’interès del 9,5%. La flamant propietat xinesa neix, doncs, amb una onerosa hipoteca.
La cessió del Milan a Li fins i tot ha generat sospites que al darrere hi pogués haver interessos mafiosos amb l’objectiu de blanquejar ingents quantitats de diners. No es pot descartar que tot l’afer acabi sent investigat i arribi als tribunals. El responsable antimàfia de l’Ajuntament milanès, David Gentile, ja ha fet saber que volen esbrinar qui són els veritables propietaris. No es fien de Li.
El nou amo i els seus gerents italians prometen, malgrat tot, un futur meravellós per al club rossonero. Volen doblar la facturació –de 200 a 400 milions d’euros l’any– gràcies als ingressos obtinguts a la Xina amb les escoles de futbol, la venda de samarretes i altres marxandatges. Esportivament, l’objectiu ineludible és classificar-se sempre per a la Champions i arribar, com a mínim, a vuitens
POSSIBLES REFORÇOS L’objectiu és jugar sempre la Champions i per fer-ho el Milan estudia comprar Morata i Cesc Fàbregas La venda del Milan a un
magnat xinès, com abans ja va
passar amb l’Inter, és un altre sisme en la geoestratègia
del futbol MÍSTER LI, UN AMO HIPOTECAT L’operació confirma el declivi de Berlusconi i genera dubtes sobre l’origen dels diners
de final. No es conformen amb menys. Per fer-ho volen invertir, d’entrada, uns 130 milions en nous fitxatges. Pretenen blindar el contracte del seu jove estrella, Donnarumma, i s’estan estudiant noms importants com ara Morata, Cesc Fàbregas i Benzema. De moment han assegurat la continuïtat de Montella com a tècnic.
Berlusconi i el seu imperi empresarial, Fininvest, segurament han fet un bon negoci. A 80 anys, il Cavaliere encara té bon ull i continua sent un excel·lent venedor. Però des del punt de vista moral la transacció ha estat un senyal més de declivi. Segons l’ex-primer ministre, per competir en el futbol al màxim nivell global fan falta recursos que superen la capacitat d’una família, per molt rica que sigui. No deixa de ser una contradicció, perquè la fortuna de Berlusconi és molt superior a la de Li.
Queda molt lluny aquell 18 de juliol del 1986 en què Berlusconi, geni i figura, va aterrar sobre la gespa en helicòpter, al so de la Cavalcada de les valquíries, de Wagner, per impressionar els tifosi després d’haver comprat el club. Els triomfs nacionals i europeus del Milan van ser un trampolí per fer el salt a la política i conquerir la direcció del Govern. Ara ha marxat del club molt discretament. En va tenir prou amb un comunicat. Cap helicòpter, però sí un sopar ofert als xinesos a la seva residència d’Arcore, amb el clàssic menú tricolore (pasta amb tres salses, dels colors de la bandera italiana). Il Cavaliere té ànima de guanyador. Cedir el club, encara que hagi estat una bona decisió financera, ha fet efecte en el seu ego incommensurable. No ha resistit la temptació –d’immortalitat?– d’acceptar que la seva filla Barbara continuï al capdavant de la Fundació Milan. El cognom Berlusconi continuarà, doncs, vinculat a la marca rossonera.