“Catalunya és una nació, i Espanya, una nació de nacions”
Pedro Sánchez, candidat a la secretaria general del PSOE
Sis mesos després del dramàtic comitè federal que va acabar amb la seva dimissió com a secretari general del PSOE, Pedro Sánchez (Madrid, 1972) torna a somriure. Està molt convençut que guanyarà les eleccions primàries del PSOE el pròxim 21 de maig.
En el seu actual programa, defensa el caràcter plurinacional de l’Estat. Admet que Catalunya és una nació, i defineix Espanya com una nació de nacions. Fa uns quants mesos vostè era bastant més ambigu sobre aquesta qüestió.
Sí, aquesta és la meva proposta. Entenc Espanya com la va definir Gregorio Peces-Barba al debat constitucional. Espanya és una nació de nacions, amb l’única sobirania del conjunt del poble espanyol. Defenso que la Constitució reconegui el caràcter plurinacional d’Espanya.
És un ganxo per atreure la militància del PSC i compensar el suport majoritari que preveu Susana Díaz a Andalusia?
No. El meu plantejament és fruit d’una convicció: la qüestió catalana és la qüestió espanyola. Cal reformar la Constitució per reconèixer el que realment és Espanya: una realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüe.
Què l’ha portat a modificar el seu plantejament?
L’experiència, la reflexió, parlar amb molts catalans, la lectura dels debats a les Corts constituents del 78, on s’utilitzava el terme nacionalitat com a nació cultural, sense equiparar nació a sobirania. Es parlava de nacions sense Estat, de nacions culturals, com recull el Consell d’Europa. Aquest reconeixement la Constitució l’ha de donar al País Basc i a Catalunya.
Se suposa que la militància catalana es decantarà majoritàriament a favor seu. És el candidat que entén millor el PSC?
Catalunya ha estat l’avantguarda de moltes coses que han tingut lloc posteriorment a Espanya. A Catalunya, molt abans que en el conjunt d’Espanya, va canviar el sistema polític, es va fragmentar, i això va donar una pluralitat al Parlament que avui veiem al Congrés. Això demana la necessitat de diàleg i d’enfortir la democràcia representativa i el sistema parlamentari a l’hora de forjar majories per governar. Això a Catalunya s’ha entès, i el PSC ho ha practicat. Jo ho he entès per a la realitat política espanyola. Si ara hi ha un partit catalanista, és el PSC. Catalanisme no com a moviment polític, sinó cívic, que apel·la a la unió dels catalans. És molt més potent que la solució disgregadora a la qual porta l’independentisme i l’immobilisme del bloc sobiranista i el PP.
Va assegurar, després de la seva dimissió, que es va equivocar quan va qualificar Podem de populistes i va instar el PSOE a treballar junt amb ells. Però els retreu que gràcies al seu vot “l’amic de Bárcenas” continua a la Moncloa.
Hi ha molts fills de votants socialistes que voten Podem. La qüestió és com tornem a recuperar la credibilitat perduda. El PSOE ha de tornar a ser el partit de referència dels joves, i això només ho podem fer ressituant el partit a l’esquerra, sent un partit creïble, coherent i obrint-lo al segle XXI. Això és molt important. Entenc que hi hagi persones dins la meva organització que es resisteixin al canvi, però el que proposo ja ho va proposar Felipe González el 1979: una evolució, una adaptació de l’organització política i del seu ideari a la societat. El que va fer Zapatero el 2000. Una transformació per tornar a connectar amb moltes capes de l’electorat ens portarà a tornar a ser primera força. Amb el seu vot, els afiliats tindran la capacitat de tornar a fer el PSOE primera força. L’abstenció ens va portar a ser la tercera.
I la relació amb Podem?
Sembla que hi ha una esquerra més pendent que l’altra esquerra no governi, i que el preu a pagar, que la dreta governi, no li importa. Pablo Iglesias ha de passar de la protesta a la proposta. El PSOE i la socialdemocràcia a Europa s’enfronten a una cruïlla. Tenim el model d’Holanda: la gran coalició és una gran contradicció que ens porta a la desfeta electoral. Tenim Portugal: una entesa entre forces progressistes que pot ser emulada a Espanya. Si aspirem a canviar Espanya i aglutinar una majoria progressista, hem de trobar punts d’entesa. Ho fem en molts ajuntaments i comunitats; per què no a Espanya?
Realment va arribar a tancar un acord amb ERC?
No. I els fets ho avalen: ERC va votar en contra de la meva investidura. El líder de CC.OO. va desmentir la versió que utilitzen alguns companys per justificar el que és injustificable. El que va passar l’1 d’octubre va ser una operació d’enderrocar el secretari general elegit per la militància per facilitar el govern a Rajoy. Això va trencar la nostra credibilitat davant els votants, i la confiança dels afiliats amb part de la direcció. El meu projecte és l’únic que pot tornar a forjar la unitat d’acció entre els afiliats i la direcció, i recuperar la credibilitat perduda.
Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba donen suport a Susana Díaz.
És legítim, ho respecto. El PSOE té una història de la qual em sento orgullós i hereu, amb els seus encerts i errors. Si tinguessin 35 anys menys, González i Rubalcaba defensarien avui el nostre projecte. Vaig compartir moltes reflexions sobre la necessitat o no d’abstenir-nos, i vaig tenir clar, en aquell procés de maduració de la posició que vaig defensar, que em va costar deixar la secretaria general i renunciar a l’acta de diputat, que el PSOE només trobarà un lloc en el futur polític del país sent el partit de l’esquerra, amb credibilitat, coherència, participació de la militància i sent autònoms davant els poders econòmics. Aquests elements bàsics han de definir el PSOE si volem conquerir el futur.
Per a qui és una amenaça vostè si guanya ara?
Per al PP i per a Podem. Em presento perquè el PSOE ha de renéixer, refundar-se i adaptar-se al segle XXI. L’única manera que l’esquerra torni a governar és amb un PSOE fort, renascut i refundat.
Aquestes primàries només són cosa de dos? Com valora la candidatura de Patxi López?
La respecto. Hi pot haver moltes candidatures, però només hi ha dos models. El que es va imposar l’1 d’octubre a la força o la nostra opció. A en Patxi li tinc afecte, amb mi ha estat lleial. Però es dirimeixen dos models, i el resultat definirà l’orientació i les perspectives electorals del PSOE en les pròximes dècades.
Rajoy precipitarà les eleccions si vostè guanya?
Em sorprèn que Rajoy identifiqui governar amb fer xantatge. L’elecció de la Mesa del Congrés i l’eventual aprovació dels pressupostos amb 176 diputats demostren que hi ha una majoria parlamentària per governar. També demostra com d’absurda era l’abstenció del PSOE davant Rajoy.
I si perd, competirà després per la candidatura electoral?
No tinc un pla B. Aspiro a obtenir la confiança majoritària dels afiliats. Quan es parla de si és compatible ser president autonòmic i ser secretari general del PSOE, tinc una convicció: seran els afiliats, amb el seu vot, els que ho facin incompatible.
Si perd les primàries, encoratjarà una escissió al PSOE?
No, mai, mai, en absolut. Soc un home de partit.
“La Constitució ha de reconèixer el caràcter plurinacional d’Espanya”
“No vaig tancar un pacte amb ERC; aquesta és la versió d’alguns per justificar el que van fer”
“Em presento perquè el PSOE ha de renéixer, s’ha de refundar i s’ha d’adaptar al segle XXI”
“Mai, mai, mai encoratjaré una escissió; soc un home del partit”