Condemnats a trobar-se
Madrid i Atlètic preferien evitar-se, però l’últim derbi al Calderón decidirà
El sorteig de les semifinals de la Champions va oferir ahir que per quarta temporada consecutiva s’hagin d’enfrontar els dos equips emblemàtics de la capital d’Espanya, però va descartar una tercera final entre ells després de la de Lisboa (2014) i Milà (2016). Encara que els tres duels previs van tenir al mateix guanyador (el Reial Madrid, que també es va imposar en la semifinal de l’any 1959, en la qual va necessitar un partit de desempat a Saragossa) tant els blancs com els matalassers preferien no haver de veure’s les cares fins a la final de Cardiff del pròxim 3 de juny. El motiu el van explicar amb paraules molt semblants Clemente Villaverde i Emilio Butragueño, els representants respectius dels dos clubs presents al sorteig de Nyon: “Ens coneixem massa”. L’altra semifinal enfrontarà el Mònaco, l’equip revelació del torneig, i el Juventus, el botxí del Barcelona.
“L’Atlètic ja ha superat les dues finals perdudes. Les nostres sensacions són boníssimes”, va assegurar Villaverde, el gerent de l’Atlètic. “Hauria preferit jugar el segon partit a casa: et dona una mica d’avantatge”, va dir Butragueño.
El partit d’anada serà al Santiago Bernabeu en una data tan castissa com el 2 de maig (el dia de la Comunitat, un dimarts que culmina un llarg pont de quatre dies). La tornada serà al Vicente Calderón el 10 de maig, l’últim derbi en un estadi que tanca les seves portes després de la final de la Copa del Rei que disputaran Barcelona i Alabès el dissabte 27 de maig. L’Atlètic començarà la pròxima Lliga al seu nou estadi, el Wanda Metropolitano, l’antiga Peineta.
L’ASSIGNATURA PENDENT L’Atlètic ha equilibrat les forces amb el Madrid, però la Champions es resisteix a Simeone
Després de coneixe’s el sorteig, la sensació tant a Valdebebas com al Cerro del Espino va ser d’un cert avorriment, moderat per paraules de respecte al rival. Entre les aficions, la de l’Atlètic era més procliu a creuar-se en semifinals (més d’un 60% d’aficionats ho preferien segons les enquestes dels fòrums digitals) per l’experiència recent. Fins a l’arribada de Simeone al Manzanares, l’Atlètic va estar tretze anys sense guanyar el Madrid. Va trencar la ratxa a la final de Copa del Bernabeu del 2013 i des d’aleshores ha equilibrat les forces. El va eliminar fa dues temporades de la Copa, li va guanyar una Supercopa i fa quatre temporades que no perd a la Lliga al Bernabeu, on va empatar fa dues setmanes després de tres victòries seguides. Tot i això, el gran taló d’Aquil·les de Simeone és la Champions. A les dues finals perdudes en circumstàncies dramàtiques s’hi uneix l’eliminació als quarts de fa dos anys, després d’un 0-0 al Calderón i un 1-0 al Bernabeu, obra de Chicharito a pocs minuts del final.
L’altra semifinal, el Mònaco-Juventus, també ofereix referències històriques envers el Madrid. Té el precedent de l’any 98. Va guanyar la Juve, que va perdre setmanes després la final d’Amsterdam contra el Madrid de Heynckes. Tot i això, el Juventus és l’últim equip que ha eliminat el Madrid de la Champions, en les semifinals de fa dos anys. Després, perdria la final de Berlín contra el Barcelona.
El Mònaco només ha jugat una final de Champions en la seva història, la perduda contra el Porto de Mourinho el 2003. En el seu camí fins a arribar-hi va eliminar a quarts el Madrid després de perdre 4-2 al Bernabeu i guanyar 3-1 al principat amb un gol de Morientes i dos de Giuly, que mesos després fitxaria pel Barcelona. El duel entre la Juve i el Mònaco no serà només un xoc d’estils, la fermesa defensiva italiana contra la voracitat ofensiva dels de Jardim; també enfrontarà dos dels davanters més prometedors d’Europa: Paulo Dybala (23 anys) contra Mbappé (18 anys).