“Nosotros, los de entonces”
L’Expo de Sevilla passarà a la història per diverses raons. Una d’elles és per la reaparició pública de Carolina de Mònaco, després de passar-se gairebé dos anys de dol per la mort del seu marit Stéfano Casiraghi, i l’altra per la constatació, arran de la visita que van fer al recinte, que el matrimoni de Carles i Diana de Gal·les estava trencat. El 20 d’abril del 1992, els Reis, el príncep Felip i les infantes Elena i Cristina van presidir la inauguració de l’Expo, feliços i contents vivint el seu punt àlgid de popularitat. Dijous passat, els reis Joan Carles i Sofia van tornar a Sevilla per presidir l’obertura dels actes commemoratius del 25è aniversari de l’Expo, recordant potser el vers aquell de Pablo Neruda :“Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos”.
El 25 de juny del 1992, acompanyat per la reina Sofia, Joan Carles va tornar a l’Expo amb motiu de la celebració del dia d’Espanya, en la que va ser la seva primera aparició pública després d’un polèmic viatge secret a Suïssa que dies abans havia estat revelat per l’aleshores president del Govern espanyol, Felipe González. El Rei s’enfrontava a les primeres crítiques, atès que la seva absència del país havia endarrerit la firma del decret de substitució de l’aleshores ministre d’Afers Exteriors, Francisco Fernández Ordóñez, greument malalt, per Javier Solana. Després de rebre passejant per l’Expo el que se’n podia dir tota una ovació, el Rei va llançar pilotes fora i va qualificar la polèmica de “cosa de periodistes” .
CAROLINA,
DE DOL
La primera vegada que Carolina de Mònaco va assistir a un acte oficial a Espanya va ser amb motiu del dia de Mònaco a l’Expo de Sevilla. Era el 16 de maig del 1992 i l’ocasió va propiciar, a més, la primera aparició de la princesa en un acte oficial després de la mort del seu marit, Stéfano Casiraghi, esdevinguda el 3 d’octubre del 1990, en un accident nàutic. Quan es va quedar vídua, Carolina, que tenia 33 anys i tres fills petits, es va refugiar durant més d’un any en una casa de Saint Rémy (França), d’on la va treure el seu pare, el príncep Rainier, perquè l’acompanyés en els actes públics i l’ajudés a tornar l’esplendor al Principat. El pavelló de Mònaco a l’Expo reproduïa l’aquari del museu oceanogràfic de Montecarlo i sota el seu túnel vidrat va passejar la bella i trista Carolina, vestida encara de dol. Per la nit, la princesa, fumant sense parar, va presidir al costat del seu pare i el seu germà, Albert, una actuació del Ballet de Montecarlo.
DIANA,
DE COLORS
El 21 de maig del 1992, l’Expo va celebrar el dia de la Gran Bretanya, que va comptar amb la presència de la que en aquell temps era la dona més famosa del món: Diana de Gal·les. La princesa, amb un vestit amb fons blau i flors estampades, ocultava els seus ulls rere unes ulleres de sol però els seus gestos van delatar en tot moment que intentava obrir distàncies amb Carles de Gal·les. Amb els prínceps van viatjar a Sevilla cent periodistes britànics que feia setmanes que estaven pendents del matrimoni en espera que, en algun moment, poguessin captar algun detall que demostrés el que era ja un secret de domini públic: el matrimoni estava trencat. Mesos més tard, Andrew Morton, el periodista britànic que va destapar la crisi matrimonial dels prínceps de Gal·les, va confirmar en el seu llibre Diana, her true history que el viatge a Sevilla va marcar el final de la parella. Diana es va negar a aparèixer més en públic amb Carles. Durant les hores que va passar a l’Expo, la princesa Diana no va parar de plorar, tant que la cap de protocol de l’Expo, Teresa Otero, li va haver de facilitar diversos mocadors al llarg del dia que la princesa li va tornar, a la nit, rentats, planxats i perfumats. Llàstima, ara les seves llàgrimes valdrien or.