Una maduresa esplèndida
El Trofeu Comte de Godó assoleix la seva maduresa amb la celebració de l’edició número 65. Jo era un nen quan el meu pare Carlos va decidir instaurar un torneig que recollís l’ambició esportiva de Barcelona –que havia estat el bressol d’aquest esport al nostre país–, coincidint amb la inauguració de la nova seu del club el 1953. Per això, era important portar a la capital catalana tennistes de renom internacional, però també dissenyar un trofeu que es convertís en una icona de la competició. Així que va moure cel i terra per aconseguir la participació de les millors raquetes europees i americanes, i va encarregar als joiers Soler Cabot una gran copa en plata de llei de més de tretze quilos de pes, amb base de roure americà, on s’anirien gravant els noms dels successius vencedors de la competició. I no només això, sinó que va obrir les portes de casa seva a organitzadors i esportistes en el que durant anys va ser un acte de confraternització d’un esport basat en el fair play i les bones maneres. En la primera edició es va imposar el nord-americà Vic Seixas a l’argentí Enrique Morea, després d’un tercer set interminable, que va acabar 22-20. Per cert, Morea ens va deixar fa unes setmanes, però perdurarà sempre en els que el vam conèixer el record del seu tarannà animós i educat dins i fora de la pista.
L’únic tennista que ha aconseguit en propietat el trofeu és Rafael Nadal, després de guanyar cinc títols. Nadal, que sempre ha sentit el RCT Barcelona com casa seva, té exposat el guardó en un lloc preferent de la seva acadèmia esportiva de Manacor, la qual cosa demostra que no es tracta d’una copa més, sinó d’una de molt especial. Es dona la circumstància que aquest any podria aconseguir el desè trofeu i el seu segon guardó en propietat, una cosa que segurament no tornarà a ser possible mai més. No serà fàcil, ja que en aquesta edició participen jugadors que figuren al capdamunt del rànquing, però que alhora pertanyen a una última generació de tennistes, que se’n surten molt bé en totes les superfícies, molts dels quals han guanyat les llegendes de la competició.
Barcelona espera, un any més amb veritables ganes, assistir a un torneig que podrà seguir-se amb tot detall per televisió. Per primera vegada hi haurà càmeres en els 47 partits del quadre individual, tant en els que es juguen a les pistes 1 i 2, com en els que es disputen a la pista central. El Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Comte de Godó, torna a la seva cita per corroborar la capitalitat tennística de la ciutat i posar de manifest que constitueix un esdeveniment social de primera magnitud. Aquest any es compleixen 25 anys dels Jocs de Barcelona 1992, així que el torneig també és un homenatge a una generació que no només va poder gaudir d’unes Olimpíades, sinó que també va ser protagonista d’un esdeveniment que va servir per unir els barcelonins a fi de mostrar al món el seu millor rostre. Des d’aleshores el nom de Barcelona forma part de la geografia dels amants de la cultura, la convivència i l’esport.
Nadal és l’únic que ha aconseguit en propietat el trofeu, que llueix a la seva acadèmia de Manacor