Elogi emocionat del llibre

OCTAVIO Paz no va poder superar mai el dolor de veure com se li cremava la biblioteca en els últims anys de la seva vida. Va ser una tragèdia, perquè va tenir la sensació que havien quedat reduïts a cendra els millors anys de la seva vida, que havia perdut amics que l’acompanyaven a tota hora. Aquest succés va permetre al guionista Jean-Claude Carrière i a l’escriptor Umberto Eco debatre fa uns anys sobre quines obres intentarien salvar davant d’un drama d’aquest abast. Carrière no va tenir dubtes: un manuscrit d’Alfred Jarry, un altre d’André Breton, un llibre de Lewis Carroll que conté una carta seva. Eco rescataria un disc dur amb les seves obres, segurament per continuar reconeixent-s’hi i un llibre antiquíssim, Peregrinatio in Terran Sanctam, del 1490, sublim per unes làmines en fulls doblegats.

Som els nostres llibres –potser els millennials escriuran en uns anys “som els nostres tuits”–, que no només ens han fet més cultes, sinó més lliures, i el format digital conviu amb el paper, però en cap cas no ha pogut eliminar-lo. Tinc un retall de diari de fa nou anys en què a la Fira de Frankfurt un enviat especial anunciava la mort immediata del llibre tradicional i aquí està un any més lluint jovial a les parades del dia de Sant Jordi. Deu ser, com va dir Anatole France, que el llibre és l’opi d’Occident. O potser és certa la idea de Milan Kundera, quan va escriure en La insuportable lleugeresa de l’ésser que des de la infantesa considera els llibres com una contrasenya secreta: un home que en té la casa plena no pot fer-te cap mal.

Avui, Sant Jordi, ens torna a congregar a tots al voltant d’aquest objecte màgic que és el llibre, que acumula sabers, emocions o simplement entreteniment. Barcelona esdevé la capital espiritual de la cultura, convidant els autors a compartir amb les seves firmes el dia amb els lectors. Per més que, com va proclamar Italo Calvino, “els escriptors perdem molt vistos en persona”.