Torna el Tamagotchi
L’empresa japonesa recupera el joc original de la mascota que va crear fa dues dècades
Els nostàlgics de la cibermascota dels anys noranta tenen una nova oportunitat per cuidar el seu animalet.
Any 1996. El món dels jocs electrònics viu tota una revolució amb el naixement d’un petit dispositiu arrodonit, amb la forma d’un clauer. A l’interior viu una mascota pixelada. Un cibergosset que cal cuidar i aviciar: donar-li menjar, dutxar-lo, jugar amb ell, fer que es diverteixi... Era el Tamagotchi, que ara ha ressuscitat.
L’empresa que el va crear fa més de dues dècades s’ha afegit a la tendència revival, que sembla tenir un gran èxit entre la indústria de les noves tecnologies. Una bona notícia per als nostàlgics del joc, tot i que de moment el Tamagotchi del segle XXI només es ven al Japó. Costa al voltant de 20 euros. La reaparició d’aquest cibergosset atrapat en una mena de clauer coincideix amb la tornada al mercat de l’auster Nokia 3310 o la consola NES Mini de Nintendo. Són dues iniciatives d’èxit que haurien animat la japonesa Bandai a recuperar el Tamagotchi, que ressuscita amb el disseny i els protagonistes que tenia en l’edició original.
La mascota, amb un funcionament molt simple però pionera en l’aspecte tecnològic en la seva època, va fer sensació arreu del món. A finals de la dècada dels noranta es calculava que més de la meitat dels escolars espanyols portaven amagat a la motxilla el seu particular Tamagotchi. Costava
La tendència a ‘tornar’ als anys noranta creix en les empreses de tecnologia: la nostàlgia és un negoci
unes 2.500 pessetes de l’època i, al contrari del que després ha passat amb el desembarcament dels videojocs o l’addicció a les noves tecnologies, hi va haver molt poques informacions o estudis que consideressin aleshores perillós aquest joc innocent. Al contrari, experts en els canvis de comportament a causa de noves tecnologies van veure en el Tamagotchi l’eina perfecta, principalment entre els més petits, perquè adquirissin
compromisos. Si no es té prou cura del cibergosset, l’animal tecnològic mor. Un final que va provocar més d’un plor desconsolat entre els nens que havien descuidat l’obligació adquirida després d’aconseguir un d’aquest dispositius electrònics.
El Tamagotchi seria, per tant, la versió més inofensiva en la llista inacabable d’aplicacions que busquen la interacció entre l’usuari i l’aparell. La mascota a la qual cal alimentar i tenir-ne cura no té res a veure, per exemple, amb l’última tendència, nascuda també al Japó, que potencia la creació d’éssers virtuals en telèfons i ordinadors per convertir-los en la nòvia o el nòvio perfecte. Alguns poden parlar i fins i tot prenen forma a través d’un holograma. I, com al cibergosset, també cal cuidar-los i mimar-los. En aquests casos es corre el risc d’enamorar-se d’un ésser irreal, cosa que és una mica més complicada amb els traços austers que donen forma a la mascota del Tamagotchi.
L’edició ressuscitada per l’empresa japonesa és una mica més petita que l’original i recupera els sis dissenys de la dècada dels anys noranta. La pantalla del dispositiu té un format més quadrat i compacte, però manté els gràfics i tota l’estètica de l’època.