Un jove brillant que garanteix continuïtat
EMMANUEL MACRON (AMIENS), 39 ANYS
Fa un any el jove i brillant ministre d’Economia de François Hollande va decidir llançar-se a l’aventura presidencial. Macron és un home valent: contra l’opinió general de la seva família i el què diran es va casar amb Brigitte, la seva professora d’institut 20 anys més gran, que no és un episodi banal. Des d’uns suports sòlids en el món de les finances, l’empresa i l’establishment internacional, Macron va fundar fa un any En Marche, un moviment al marge dels partits i centrat en la seva persona: el nom porta les seves inicials. En Marche proclama una tercera via, la de Tony Blair, entre l’esquerra i la dreta.
La fulgurant carrera de Macron va ser més sistèmica que política. És atípica i per això és obligat estendre-s’hi.
Fins al 2014 no va ocupar cap càrrec polític executiu, però des d’abans dels trenta anys va ser a la cuina i als fòrums informals en què es tracen les directives de la gran política sistèmica seguida a França tant pels governs conservadors com pels socialistes i es potencia els futurs líders: la comissió Attali, el grup Bilderberg i els young leaders de la French-American Foundation. El seu mentor va ser Jean-Pierre Jouyet, un home que ha estat en totes les decisions importants i tots els circuits de poder des dels anys noranta: lampista dels tractats de Maastricht amb Jacques Delors, organitzador de l’entrada de França a l’euro amb el socialista Lionel Jospin, ministre d’Afers Europeus amb Nicolas Sarkozy i actual secretari general de l’Elisi amb François Hollande. Va ser Jouyet, un home de poder transversal, qui va enviar Macron a la Comissió Attali, creada el 2008 per Sarkozy per potenciar les recomanacions de la Comissió Europea (menys funcionaris, augment de l’edat de jubilació, restricció del dret laboral, disminució de la despesa pública i reducció de les càrregues socials), directives que Attali diu que “hauran de ser mantingudes amb tenacitat durant diversos mandats, sigui quin sigui el govern”.
En aquesta comissió Macron es va donar a conèixer a la xarxa del poder sistèmic més rellevant. Va ser allà on va conèixer Serge Weinberg, que el va fer entrar a la Banca Rothschild, on va pilotar una milionària adquisició de Nestlé. El 2012 Jouyet va col·locar Macron, amb 34 anys, primer com a conseller econòmic de l’Elisi i després, amb 36, com a ministre d’Economia d’Hollande. En qualitat d’aquest càrrec va ser un dels cinc francesos convidats a la reunió del grup Bilderberg del maig del 2014 a Copenhaguen. En plena sintonia amb Brussel·les, Macron va ser l’autor de les dues mesures econòmiques fonamentals de l’hollandisme: el pacte de responsabilitat i el CICE (crèdit d’impost per la competitivitat i l’ocupació), més de 100.000 milions d’ajuda a les empreses sense condicions per lluitar contra l’atur, que s’ha incrementat un 30% en el quinquenni: 800.000 aturats més. Si avui aconsegueix passar la primera volta i classificar-se, Emmanuel Macron serà el pròxim president de França, perquè a la segona volta guanya contra tots.
Disposa de suports sòlids en les finances, l’empresa i l’‘establishment’ internacional