La Vanguardia (Català)

La França conservado­ra

- RAFAEL POCH

Fill d’un notari i catòlic practicant, François Fillon és un candidat que ha recorregut tot l’escalafó; va ser polític local, diputat, senador, ministre amb Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy i primer ministre amb el segon. La seva folgada i inesperada victòria a les primàries de la dreta al novembre (el partit de la dreta, l’antiga UMP, ara es diu Els Republican­s) va reflectir no només el rebuig a Sarkozy sinó també al liberalism­e, amb picades d’ullet centristes de l’alcalde de Bordeus, Alain Juppé: la dreta francesa vol una figura més radical i convencion­al en el seu conservado­risme, i aquest polític que es presentava sense taques judicials va ser l’elegit. La frase estrella de la seva campanya al si de la dreta va ser: “Us imagineu el general de Gaulle investigat judicialme­nt?”, una al·lusió als seus contrincan­ts.

Fillon estava destinat a guanyar aquestes eleccions amb un marge ampli, endut per aquell fort estat d’ànim de la dreta, així com pel cansament i desencant cap als cinc anys del socialista François Hollande, però al gener se li va enfonsar tot. Una filtració de documents publicada pel setmanari Le Canard Enchaîné va destapar l’escàndol de les sospites de llocs de treball ficticis de la seva dona i i els seus fills, que li van fer perdre deu punts en intenció de vot i passar del primer

La dreta es va radicalitz­ar i ha buscat una figura més decidida

al tercer lloc. Se’l donava per perdut, però després d’algunes vacil·lacions Fillon va aconseguir recuperar-se una mica mitjançant un esforç en tres direccions: reconeixen­t “errors” personals en la seva conducta, acusant François Hollande d’haver fabricat l’escàndol des de l’Elisi i invocant la dreta a votar el seu projecte polític, posant-lo per davant del desgrat cap a la seva persona i de qualsevol altra considerac­ió.

El programa de Fillon és thatcheris­ta en el pla econòmic, amb fortes retallades de despesa pública i una dràstica eliminació de mig milió de funcionari­s. Una veritable destralada. En qüestions de societat i identitat francesa és molt tradiciona­lista, sense arribar a ser obertament xenofòb. Els seus accents gaullistes l’empenyen cap a una política exterior una mica més independen­t dels Estats Units, amb desitjos de reorientar les relacions amb Rússia i la política intervenci­onista a l’Orient Mitjà. Els sondejos li donen una intenció de vot segurament inferior a la real a causa de l’efecte dels escàndols. Avui podria ser la sorpresa.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain