L’AfD gira encara més cap a la ultradreta
Revés per a la líder, Frauke Petry, que volia un altre to en el partit per “arribar al poder” a Alemanya
El partit populista dretà Alternativa per Alemanya (AfD) va demostrar ahir en el seu congrés anual no només que hi ha desunió a la cúpula i les files, sinó també que el seu viatge cap a l’extrema dreta s’intensifica, malgrat els esforços de la seva colíder i rostre més visible, Frauke Petry, per expurgar-lo de tonalitats nazis. Uns 600 delegats del partit es van congregar ahir en un hotel de Colònia per a un congrés que continua avui i en el qual Petry va cridar els seus correligionaris a adoptar una estratègia més moderada. “Hem de decidir si l’AfD vol convertir-se en una opció realista a ulls dels electors per arribar al poder el 2021”, va dir la copresidenta, que aquesta setmana va deixar de pedra els seus quan va notificar la seva renúncia a ser candidata a la cancelleria en les eleccions del pròxim 24 de setembre.
L’any 2021 hi tornarà a haver comicis, i Petry va proposar de reorientar el partit per intentar participar en coalicions de govern en aquella legislatura –una cosa per si mateixa difícil, ja que tots els altres partits rebutgen tenir tracte amb l’AfD–, però la majoria al congrés va preferir la línia dura. Els delegats van infligir així una sonora humiliació a la copresidenta i van rebutjar votar una moció en la qual ella perseguia fixar la orientació pragmàtica per a un partit nascut euroescèptic i conservador el febrer del 2013 que la mateixa Petry va començar a conduir cap a la ultradreta –després de descavalcar el seu primer líder i fundador, l’economista Bernd Lucke–, fet que va fer explotar el descontentament d’una part dels alemanys davant la política d’acollida refugiats de la cancellera, Angela Merkel, sobretot a partir de l’estiu del 2015.
Ara Petry veu que molts militants i dirigents són molt més ultres que ella. Així, el copresident del partit, Jörg Meuthen, va ser molt aplaudit quan va carregar contra Merkel. “No volem convertir-nos en una minoria al nostre propi país; ja ho som fins i tot en algunes zones”, va dir assegurant que als carrers de la seva ciutat, Karlsruhe, es veuen més migrants que alemanys.
En un moment donat, Frauke Petry i el seu marit i també dirigent del partit, Markus Pretzell, se’n van anar de la sala visiblement enfadats, segons l’edició digital del tabloide Bild, cosa que va donar lloc a interpretacions sobre un possible abandonament. Petry, de 41 anys i embarassada del que serà el seu cinquè fill –el primer amb Pretzell–, va dir després a la premsa que havia anat a prendre un cafè, i que l’estratègia que plantejava el partit era “un error”. Amb l’increment del discurs d’ultradreta, la líder dretana té por de perdre els votants moderats de classe mitjana, és a dir, conservadors decebuts amb la CDU de Merkel, o als descontentaments en general procedents d’altres partits.
La presència de l’AfD a la ciutat renana va causar renuència. Colònia es va preparar per a la cita amb un fort desplegament policial (4.000 agents) a causa de les diverses manifestacions de rebuig, que van congregar entre 10.000 i 15.000 persones, segons estimacions policials. Els 600 delegats van entrar al cèntric hotel del congrés escortats per la policia; dos agents van resultar ferits, i un cotxe patrulla va cremar. Un miler dels manifestants previstos eren, segons càlculs de les autoritats, radicals d’esquerres, i persistia el temor de disturbis greus, com els esdevinguts al congrés de l’AfD l’any passat a Stuttgart. Però ahir tot va transcórrer amb relativa calma. Entre els manifestants figuraven la presidenta del land de Rin del NordWestfàlia, la socialdemòcrata Hannelore Kraft, i l’alcaldessa de Colònia, Henriette Reker, apunyalada l’octubre del 2015 pel seu suport als refugiats.
Entrar al Bundestag en les eleccions de setembre és segur per a l’AfD. Els últims sondejos li atorguen el 10% de vots, encara que en les últimes setmanes havia arribat a caure al 7%. En canvi, al pic de la crisi migratòria aconseguia en les enquestes entre el 13% i el 15%.
Marxa de 10.000 manifestants contra el congrés ultra a Colònia, amb gran desplegament policial