La Vanguardia (Català)

El Govern del PP tem la repercussi­ó internacio­nal dels escàndols

L’Executiu de Rajoy lamenta que la corrupció tapi la millora de l’economia

- CARMEN DEL RIEGO

El dia que el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja la trama Gürtel decidia cridar a declarar com a testimoni Mariano Rajoy, una notícia quedava arraconada en un racó de les primeres pàgines dels diaris, si és que aconseguia obrir-se un petit buit: Espanya serà el país que més creixi de les grans economies desenvolup­ades. Quaranta-vuit hores després, la detenció el dia anterior de qui va ser president de la Comunitat de Madrid i membre del comitè executiu del PP, Ignacio González, tornava a enterrar una altra notícia econòmica positiva: el Govern central apujava la previsió de creixement per a aquest any en dues dècimes, com ja havia fet abans el Fons Monetari Internacio­nal.

Rajoy tornava a entendre que aquesta legislatur­a que tant li va costar d’arrencar amaga, cada poc temps, una espasa de Dàmocles que no li permetrà aixecar cap durant els anys que duri: la corrupció. Si el cap de l’Executiu espanyol va haver de reconèixer –amb els mals resultats de les eleccions de desembre del 2015, després de les quals no va aconseguir formar govern– que la corrupció li havia fet molt de mal, ara ja sap que no serà tan fàcil girar full, i que no n’hi ha prou d’admetre els casos de corrupció, sinó que haurà de purgar pel que s’ha fet i reconèixer el que es va fer.

La seva imatge va sortir aquesta setmana als informatiu­s de totes les television­s europees, per la seva citació a declarar, encara que sigui com a testimoni, en un cas de corrupció del PP, i Rajoy va veure com el seu prestigi se’n ressentia, el prestigi que tant li havia costat de recuperar, i que ell va creure que havia aconseguit un cop va poder formar govern. Però sobretot va constatar que una cosa que en principi va creure superada, l’estabilita­t política, allò que l’ha fet fort a Europa juntament amb l’economia, és fràgil. I que els seus possibles socis per tirar endavant les iniciative­s del Govern, i en especial el seu “soci preferent”, Ciutadans, tenien més difícil que fa unes quantes setmanes donar-li el seu suport. I així poc o res pot fer un Govern que d’aquí 15 dies haurà de tornar a negociar un decret llei com el dels estibadors, que no va poder tirar endavant perquè no va recollir ni tan sols el suport de Ciutadans.

Són contratemp­s, sobretot la seva citació per declarar com a testimoni en el judici de la Gürtel, que no s’esperaven i que van deixar clar a Rajoy el seu punt feble. La comissió d’investigac­ió creada al Congrés per investigar els comptes del PP no només li portarà molts disgustos i li farà fer l’entrada en comitiva–potser no la judicial, però com a mínim la de la seva compareixe­nça per explicar-se sobre la corrupció del seu partit–, sinó que no se’n sortirà de la seva intenció de desvincula­r-se de la corrupció del PP. De fet, aquesta comissió s’ha convertit en una “maledicció que el persegueix”, i és aquí on l’oposició el pot atacar.

Això sense tenir en compte el fet que a Rajoy, segons els que el coneixen, li ha dolgut que el cridin a declarar, pel que suposa de desprestig­i de la seva persona i de desprestig­i institucio­nal, i veure’s davant un tribunal no és per a ell un glop de bon gust: “S’estima més deu compareixe­nces al Congrés que una davant el jutge”, afirmava una de les persones que més coneixen el president del Govern central.

Hi ha una altra qüestió que preocupa Rajoy arran d’esdevenime­nts com els d’aquesta setmana, que és la imatge del PP en un moment en què començava a tenir totes les cartes a favor per intentar recuperar l’espai electoral perdut en les últimes eleccions. Semblava que el PSOE era l’únic partit “que estava en descomposi­ció”, i ara resulta que també al PP, segons afirmen amb amargor alguns en aquesta formació política, “estem fets pols”.

En el que no es posen d’acord al PP ni al Govern de Rajoy és en les conseqüènc­ies d’una setmana horrible com la que han viscut. Mentre que, segons alguns, “tot s’ha capgirat en set dies” i fins i tot els pressupost­os podrien estar en perill, segons d’altres les coses tornaran al seu curs en deu dies i afers com ara la detenció de l’expresiden­t de la Comunitat de Madrid deixaran d’influir en les decisions polítiques.

Però, mentrestan­t, hi haurà un compàs d’espera en el qual el Govern central no podrà prendre cap iniciativa, un parèntesi que se suma al que més pesa al PP: no poder pensar a fer grans coses, perquè fins després del 21 de maig, quan se celebrin les primàries del PSOE i es conegui qui serà el nou líder socialista, el PP i l’Executiu reconeixen que no podran fer plans, ni saber si la legislatur­a podrà continuar endavant i durar. No es tracta tant que el PP cregui que si guanya Susana Díaz els donarà suport en certes qüestions i si ho fa Pedro Sánchez no, perquè l’Executiu és conscient que guanyi qui guanyi no podrà fer concession­s als populars. Més aviat es tracta de la sensació que quedi en la societat, asseguren des del PP. Si guanya la presidenta andalusa, creuen, hi haurà una sensació en la societat que es poden fer coses, i encara que això no es tradueixi en vots, el Govern de Rajoy tindrà més fàcil intentar continuar; però si guanya Pedro Sánchez s’imposarà la creença entre els ciutadans que serà impossible obtenir res d’aquesta legislatur­a i s’escamparà una sensació d’impotència i inestabili­tat que impedirà de fer qualsevol cosa, perquè s’estarà pensant en eleccions generals. Rajoy no en vol, asseguren les fonts més pròximes al president, però tampoc no pot allargar innecessàr­iament una legislatur­a si no té possibilit­ats de fer res.

De moment Rajoy sap que el faran patir un calvari amb aquests casos, i els que queden. Múrcia continua cuejant, i no té president després de la dimissió de Pedro Antonio Sánchez, provocada perquè que no triomfés la moció de censura presentada pel PSOE, però Ciutadans té ara més difícil permetre la investidur­a d’un president del PP, i si la corrupció del PP continua copant els informatiu­s, no podrà rebaixar la tensió. A la direcció del PP creuen que ni la dimissió d’Esperanza Aguirre com a portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid no aconseguir­ia pal·liar una mica els efectes de la detenció de l’expresiden­t Ignacio González, encara que reconeixen que hi ajudaria.

PERSPECTIV­ES Els populars creuen que el futur de la legislatur­a depèn de les primàries del PSOE

PERCEPCIÓ SOCIAL

A Génova preocupa que el desenllaç a Ferraz causi sensació d’inestabili­tat

MADRID

El partit s’estimaria més que Aguirre dimitís, però sap que no n’hi hauria prou

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain