Les que avui es queden sense rosa

Tinc una amiga enamorada que avui es quedarà sense la rosa, un fet insòlit que ja mereixeria una Contra perquè des que les roses es venen a quilos i les regalen a dojo no hi ha cap dona de Catalunya sense rosa ni cap analfabet que es fiqui al llit sense el seu llibre.

–Com que cau en diumenge, no el veuré.

A qui se li ocorre celebrar Sant Jordi en diumenge!

Com pot el gremi de floristeries vendre tantes roses com l’any passat si les oficines tanquen i tots els senyors que mantenen relacions il·lícites manquen de coartada per regalar la rosa a la dona que els estima tant, tot i que demà farà morros i pobre del desgraciat a qui se li ocorri portar-li una rosa un dilluns?

Jo espero que algú amb una mica de seny legisli que Sant Jordi no es pot celebrar en diumenge, de manera que les nostres couples illégitimes tinguin també la seva oportunitat, no es quedin moixes i el gremi de floristes no perdi tan estúpidament un segment de l’economia que és molt submergit, romàntic i rumbós.

A qui se li ocorre celebrar Sant Jordi en diumenge amb el munt de parelles il·legítimes que hi ha!

Diuen que Sant Jordi és la festa de la literatura i ningú no ho discuteix encara que en nom de la literatura les llibreries venguin avui títols que no s’atrevirien a exposar ni el dia de Sant Benet. Si això passa amb la meitat de l’argument –la literatura–, ningú no s’hauria d’escandalitzar perquè l’altra meitat –l’amor– inclogui les parelles que es volen molt i es veuen poc, peces de triangles no escalens.

–Jo, l’únic que no li perdonaria és que m’enviï una rosa per emoticona!

La meva amiga té l’edat madura i humorística que permet sobreviure a la festa de l’amor i el “doni’m mitja dotzena de roses” sense deprimir-se ni exigir a l’amant –com si ella tingués 30 anys– que aquest sigui l’últim Sant Jordi sense rosa, cosa improbable el 2018 perquè cau en dilluns i els dilluns donen marge laboral per intercanviar regals i mirarse als ulls.

No seria tampoc estrany que Sant Jordi es desvirtuï amb els anys i els homes acabin rebent roses i elles llibres, amb la qual cosa les parelles il·legítimes tindrien un panorama millor perquè gràcies a aquesta conquesta de la igualtat de gènere, el senyor casat podria dir:

–No t’ho creuràs! Paquito, el quiosquer, m’ha regalat una rosa...

I les senyores casades podrien al·legar, amb el llibre sota el braç, encara que sense dedicatòria: –He aprofitat el descompte... Tal com està muntat avui, el dia de Sant Jordi és una mica masclista i contrari a l’amor il·legítim, que és més amorós que literaris són molts dels títols que avui triomfaran.

La meva amiga –i jo amb ella– és de les que pensen que la vida és una tómbola i un Sant Jordi et cau una rosa, un altre una nina chochona i l’any següent un senyor d’Albacete que és un encant encara que tingui les celles juntes i quan té un orgasme crida:

–Que maco que és l’amor!