El drac que llegeix
Sí, un any més, i en van molts, elogi de la festa. Sense manies per la repetició que, amb els anys, comença a ser una lletania, però és una lletania de les bones, de les que cal repetir, de les que neixen de l’orgull ben entès i de l’ideal noble. Sant Jordi és un dia esplèndid, on la cultura i la bellesa surten al carrer i imposen el seu bell regnat. No imagino una festa més bonica que aquesta, on conciliem el goig per la lectura amb l’amor, el passeig, el regal, les roses… És una festa de civilitat, de país amb fites elevades, de nació sòlida. I per bé que hi ha, com a totes les festes, la dosi pertinent de consum, mai no pot ser dolent consumir llibres, consumir-ne fins a estarne sadollats, tips com rènecs, feliçment botits. Visca l’orgia de comprar llibres, de regalar-los, de devorar-los, com si fóssim insaciables. Mai no hi ha prou llibres en una llibreria, ni en una tauleta de nit, ni en una bossa de viatge, ni a l’escriptori, ni enlloc, perquè els llibres són un far de llum, una passa segura en el camí de la vida, una aventura de llibertat.
Personalment viuré la festa des de l’altra banda del taulell, novament autora, il·lusionada i alhora trèmula
Mai no pot ser dolent consumir llibres fins a estar-ne sadollats, tips com rènecs, feliçment botits
davant el judici implacable del lector. I en aquest punt, la confessió és obligada: Sant Jordi és un vestit de gala per als escriptors, un dia feliç, intens, tan curull d’emocions que vivim el miratge de ser el centre d’interès. Ja sé que no ho som, que només és un dia de festa major, que el llibre no ocupa, desgraciadament, el centre de l’univers, que la cultura es castiga més que no pas es protegeix i que llegir és una activitat densa i solitària, que no casa fàcilment amb aquests temps fast food. Però, tanmateix, visca el miratge! Perquè alguna cosa bona diu de Catalunya aquesta voluntat de treure el llibre del seu cau, i posarli el vestit de mudar, convertit en el senyor del dia i del carrer. Una nació que estima els llibres parla bé del seu passat i, sobretot, augura un bon futur.
Què és llegir, què són els llibres? Sant Agustí deia que, quan preguem, parlem amb Déu però que, quan llegim, és Déu qui ens parla. I probablement tenia raó, per bé que jo imagino la sentència, amb déus menors al seu. Però és cert que la bona lectura té alguna cosa de religiosa, una mena de transcendència que ens relliga al coneixement dels altres i alhora de nosaltres mateixos. En cert sentit, un bon llibre ens canvia i ens completa. I, sobretot, ens explica els abismes interiors, alhora que ens descobreix els paisatges exteriors. Un viatge, una recerca, una aventura…
En aquest magnífic dia no aspiro a res més que a gaudir d’un horitzó farcit de llibres, amb l’atmosfera carregada d’olor de paper, les paradetes en maridatge entre autors i lectors, els carrers curulls de gentada, les llibreries atrafegades i felices, i en el rerefons, l’esperit de la cultura sadollant la festa. ¡Visca Sant Jordi!