Els perjudicis del turisme a Barcelona

Es parla molt de l’esclat del turisme a Barcelona com un èxit. I em pregunto: èxit per a qui? Els que vivim en aquesta ciutat patim el turisme, no el gaudim, perquè només beneficia els que tenen negocis, serveis com el taxi, hotels, bars, restaurants, en definitiva, tots els que en treuen guanys econòmics. Un exemple recent de l’altra cara de la moneda és quan acabo d’esperar 40 minuts el bus 92, que agafen els turistes per anar al Park Güell, després d’haver visitat la Sagrada Família. Han passat de llarg dos autobusos, tot i ser escridassats, perquè estaven plens.

Però vull fer un afegit al tema de com esquitxa el benefici turístic desigualment. Als petits negocis de barri no els hi arriba, perquè si s’explora com els hi va, el fracàs és total. En tres anys que fa que visc al barri de la Sagrada Família he vist tancar, al voltant de casa, en un cercle petit, cinc botigues!

Aquesta és la ciutat singular i d’èxit que es pretèn vendre? En realitat, és una ciutat que estressa, fins i tot als visitants, siguin estrangers o nacionals. El concepte d’èxit és molt ampli i complex. El soroll que fa l’excés de trànsit en alguns barris/ carrers, potenciat pels busos turístics, sembla que s’assumeix sense queixa. Circular per les voreres és un risc, bicis, monopatins i tota classe d’artefactes converteixen la ciutat en una mena de poble d’estiueig, degradant la seva valoració.

L’autocomplaença dels que governen la ciutat, lluint-se amb els congresos, fires i tota mena d’actes de cara a la galeria, no respon a la satisfacció dels que la mantenim amb els nostres impostos. Renuncio a lluir la medalla de viure en aquesta ciutat, com sembla que ho volen fer els que l’estan convertint en un pur aparador.

PILAR MARSAL AGELET

Barcelona