Una història d’amor
La meva primera gran llibreria va ser la Catalònia. De fet, era la dels pares. De petita, recordo que m’enlluernava que tingués dos pisos i tants llibres en català. Per Sant Jordi, s’omplia de gom a gom, era com fer un àpat de festa major. Tot i que al meu barri, a Sant Andreu, també hi tenia el que ara s’anomenaria la meva llibreria de proximitat, el Borinot Ros.
La primera d’adulta, encara estudiant, va ser la Documenta. M’encantaven els seus aparadors, artístics, poètics i surrealistes. Era al Barri Gòtic, escenari de les sortides per escoltar música o anar de bars canalles amb els amics. També m’escapava a la llibreria del Drugstore David, on hi havia delicatessen d’importació i on no et renyaven si et quedaves hores llegint. I, al mateix passeig de Gràcia, hi havia la llibreria Francesa. Era com travessar la frontera només entrant
Des que era una nena es podria dir que la més llarga història d’amor ha estat amb les llibreries i els seus capitans
per les seves portes. Per a la naixent francòfila que era jo llavors, una autèntica botiga de llaminadures juntament amb la Jaimes.
I moltes més que vaig anar descobrint. La Laie, l’Ona, la Central, que es va desdoblar amb l’ocupació de la capella de la Misericòrdia al Raval… La Gigamesh, amb un fantàstic fons de segona mà on trobar edicions perdudes de ciència ficció i fantasia. També jugant a la segona mà i les novetats va venir després la Taifa, al carrer Verdi de Gràcia. Les dues alimentaven la meva passió per la descoberta de velles edicions que va començar, quan encara no tenia deu anys, amb el regal que em va fer l’avi Magí d’un vell llibre d’història natural comprat al mercat de Sant Antoni. Des de llavors, els diumenges, visita obligada als porxos del vell mercat, amb fred i vent a l’hivern i calor i xafogor a l’estiu.
La meva vida canviava, s’ampliava l’horitzó, i també les troballes. El Cucut, a Torroella de Montgrí, la Robafaves de Mataró, l’Ocho y Medio a Madrid, la primera descoberta a la meva segona ciutat. L’Ozymandias, La Buena Vida, Estudio en Escarlata... i les que porten els noms de dos poetes, Antonio Machado i Rafael Alberti. L’any que vaig aterrar a Madrid, vaig començar a conèixer la ciutat per les seves llibreries, i també pels llibres de segona mà que busquen encara una oportunitat a la Cuesta de Moyano.
Moltes d’elles han caigut. De les últimes: l’Hyperion, de poesia i literatura clàssica a la vora de la porta d’Alcalá, al costat de casa. O la Negra i Criminal, al castigat barri de la Barceloneta. D’altres han hagut de traslladar-se, com la Documenta o la Jaimes. Però hi ha esperança: en continuen naixent. La Calders, rebel, independent i desafiant a l’assetjat barri de Sant Antoni. La Malpaso, NoLlegiu, La Impossible... La Ciento Volando a Malasaña o la Turuletras. Perquè, com la vida ha seguit avançat i he anat cremant horitzons, ara també entro a un altre tipus de llibreries, amb més colors i dibuixos: La Petita, l’Al·lots, l’Abracadabra...
Ben mirat, des que era una nena i gairebé no arribava als taulells de la Catalònia fins avui, es podria dir que la més llarga història d’amor de la meva vida ha estat i és amb les llibreries i els seus capitans, els llibreters. Entrant-hi, em sento membre d’una secta exclusiva i apassionant. La que m’obre sempre noves portes a l’infinit, m’ensenya nous camins i m’ajuda a ser més sàvia. Avui, també, entraré en una llibreria per sortir-ne després amb una bossa plena de tresors. Feliç Sant Jordi.