Compte amb les paparres!
Sanitat alerta senderistes i ramaders de la presència del virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo a Espanya
Compte amb les paparres! Aquest és el missatge que ha llançat el Ministeri de Sanitat aquesta mateixa setmana davant l’arribada del bon temps, una exposició més gran als animals i l’augment les sortides al camp, principalment de senderistes que busquen llocs poc transitats i mig salvatges. El motiu és la constatació, mitjançant nous estudis, que a Espanya circula el virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC). Es tracta d’un virus letal entre el 10% i el 40% dels casos. L’alerta espanyola es justifica per tres causes: la proximitat de l’Àfrica, d’on arriben aus migratòries procedents de zones endèmiques, l’àmplia presència del vector implicat en la transmissió (en aquest cas, la paparra, sobretot, la Hyalomma) i les condicions climàtiques.
Els experts saben que el FHCC és aquí des de, coma mínim, el 2010, quan van trobar paparres capturades en cérvols procedents de Càceres. Investigacions posteriors a Extremadura, Toledo, Osca i Segòvia entre els anys 2011 i 2014 van evidenciar la presència de virus FHCC exclusivament en paparres Hyalomma lusitanicum, procedents de la zona de Càceres abans esmentada.
A més, el setembre del 2016 el Centre Nacional de Microbiologia va confirmar la infecció per virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo en dues persones. Els dos casos es van detectar a la Comunitat de Madrid: un home de 62 anys mentre passejava pel camp en un municipi d’Àvila, que va morir al cap de pocs dies, i la sanitària, de 50 anys, que el va atendre a la unitat de cures intensives.
Després de la detecció d’aquests casos humans, a finals de setembre del 2016 es va posar en marxa un estudi basat en un mostreig de paparres per analitzar la circulació del virus en onze comarques ramaderes de quatre comunitats (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid i Extremadura) i els resultats han identificat paparres infectades capturades en animals silvestres, sobretot cérvols, a set de les onze comarques. No es van trobar resultats positius en bestiar domèstic.
En aquest punt, Ricardo Molina, responsable de laboratori d’Entomologia Mèdica de l’Institut de Salut Carles III, aclareix que les paparres del gènere Hyalomma no tenen res a veure amb les que trobem, per exemple, en els gossos, “que són d’una altra espècie”. Les que transmeten la febre hemorràgica es caracteritzen perquè busquen “activament” el vertebrat que infecten. La dels gossos, al contrari, es queda quieta en espera que passi un animal o persona per pujar-hi.
L’estudi deixa clar que el risc de contagi a humans a Espanya és molt baix, però creuen que s’ha d’alertar els que es considera que són els principals grups de risc: ramaders, forestals, agricultors, veterinaris, així com les persones que fan feines de sacrifici i escorxat d’animals. També els caçadors i les persones que fan activitats lúdiques d’aire lliure en zones rurals sense la deguda protecció.
El Ministeri de Sanitat es dirigeix especialment a aquests grups, als que demanen que extremin les precaucions (posar-se roba de màniga llarga i pantalons llargs, portar botes, evitar asseure’s a terra i fer servir repel·lents) ja que el virus de l’FHCC es transmet no només per la picadura de paparres, sinó també per contacte amb la sang o els teixits d’animals infectats durant la matança o l’escorxat, o immediatament després. L’Organització Mundial de la Salut assenyala
La recomanació: fer servir botes, vestir roba amb màniga, pantalons llargs i repel·lent, i evitar asseure’s a terra
també que hi pot haver transmissió entre éssers humans en casos de contacte estret amb sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals de persones infectades.
Els experts recomanen que quan acaba la jornada o la sortida al camp, els ciutadans es revisin minuciosament el cos (les picadures de paparres no solen ser doloroses) ja que una paparra infectada que s’adhereixi a una persona necessita almenys 48 hores per transmetre-li el virus. Si es troba, cal treurela immediatament fent servir unes pinces, subjectant-la fermament el més a prop possible de la pell i estirant amb suavitat cap amunt. Després, cal netejar bé la ferida amb aigua i sabó. Si durant els dies següents apareix febre o erupció a la pell, l’afectat ha d’anar immediatament a un centre mèdic i informar que li ha picat una paparra.