Sant Jordi, drac, llibre i rosa
M’agrada aquesta festa en què es barregen un cavaller de la fe, l’amor i la cultura; el que necessita el nostre món
Són tantes les llegendes que concorren en la celebració de Sant Jordi, patró de Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra i altres territoris, que desxifrar on acaba la realitat i comença la ficció és summament difícil.
Segons la tradició i alguns escrits va ser un militar romà, d’origen grec, pel que sembla convertit al cristianisme i que va morir màrtir, cap a l’any 303. A aquestes breus dades biogràfiques es va afegir la llegenda que va lluitar contra un drac que tenia acovardit el veïnat, perquè la seva voracitat no se satisfeia menjant bestiar, sinó fins i tot atacant les persones. El sant li hauria fet front, a cavall i amb la llança al rest, fins a matar-lo, quan anava a devorar una princesa.
A Montblanc, que celebra amb esplendor la Setmana Medieval, es concreta la llegenda assenyalant fins i tot el portal i els espais on es va entaular la lluita.
La lectura que cal fer d’aquest episodi fantàstic és molt profunda si s’atribueix a la princesa la gràcia, a part de la bellesa, i al drac la lletjor i la maldat del dimoni. És una escena que recorda la de l’Apocalipsi, en què es parla d’una dona embarassada –vestida de sol, la lluna als seus peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles– que ha de fer front a un gran drac anomenat Diable i Satanàs, en forma de serp, en un combat en què intervé victoriós sant Miquel.
Com en aquest cas, les representacions de sant Jordi en la batalla contra el drac responen a l’esquema de la lluita entre el bé i el mal, del qual tenim experiència contínua al món i al nostre propi interior.
El 23 d’abril, a aquesta celebració de ressonàncies medievals s’uneix un bonic costum que s’ha fet molt popular a Catalunya: és el dia per excel·lència de l’amor. Qualsevol persona que vol obsequiar una altra compra aquest dia com a regal un llibre o una rosa.
El simbolisme és màxim entre enamorats. La tradició estableix que ell regali a la seva parella una rosa, generalment vermella, i ella compri per a ell un llibre, per a la qual cosa n’hi ha prou amb sortir als carrers, convertits per un dia en llibreries i floristeries a l’aire lliure.
Una única flor simbolitza l’amor exclusiu; el color vermell, la passió que l’encén; l’espiga de blat que l’acompanya, la fecunditat. Quant al llibre, es considera com a reflex de la cultura, pensant potser també que cada vida és en realitat una novel·la.
L’addició del llibre a la festa és molt més recent. Es remunta a fa 90 anys, quan el 1927 va sorgir la possibilitat d’afegir a la compra de roses l’intercanvi amb llibres; es va aprofitar a més que la data, 23 d’abril, coincideix amb la de la mort de dos grans personatges de les lletres, Cervantes i Shakespeare, a les quals després cal sumar el mateix dia la de Josep Pla, un dels nostres grans literats.
Sempre m’ha agradat participar en aquesta festa entranyable, en la qual es barregen un cavaller de la fe, l’amor i la cultura. El que necessita el nostre món.