‘La moto’ gripa
La música, la poesia, la comunicació, la gastronomia i la seva estimada Vilanova i la Geltrú natal van perdre ahir Joan Collell i Xirau, més conegut com Pere Tàpias. Després de mesos lluitant per un càncer hepàtic, va morir ahir a la matinada a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes a l’edat de 70 anys. Queden els seus llibres, els seus programes de televisió i de ràdio, i també les seves cançons. Malgrat que la matinada d’ahir dissabte la seva popular La moto (1979) va gripar, continuarà proporcionant orgasmes siderals després de posar-la en marxa per portar noies espaterrants a la sinuosa carretera de les Costes del Garraf. L’humor, la fina ironia, la sàtira i els seus apariats també queden en el record.
Just abans de morir, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar concedir-li la medalla de la Ciutat, un guardó que no ha arribat a recollir. Es concedeix a persones, entitats o corporacions que han sobresortit per la seva tasca meritòria dins de l’àmbit local o comarcal, en benefici de la ciutat. L’alcaldessa vilanovina, Neus Lloveras, manifestava ahir a La Vanguardia que “ens ha deixat una persona amb un gran interès per comunicar-se, a través de la paraula, la música o la cuina”. També ha destacat que ha estat “un dels millors ambaixadors de Vilanova i la Geltrú”.
L’últim acte públic de Pere Tàpias va ser el 25 de març passat, quan va presentar al teatre Cercle Catòlic de Vilanova i la Geltrú el seu llibre de poemes On és desborda el sol, de l’editorial local El Cep i la Nansa, en un acte que es va convertir en un últim homenatge per part de diversos amics, com el pianista Francesc Burrull. L’any passat, per celebrar el 70è aniversari, també va ser objecte d’un emotiu homenatge al teatre Principal de Vilanova.
Es definia al seu web amb tres paraules: “Música, gastronomia i vida”. Aquest cantant i gastrònom que va exercir l’advocacia ha estat tot un referent del vilanovisme. Va portar el nom de la capital de la comarca del Garraf on va néixer el 1946 per tot arreu sota la gorra marinera i el bigoti, sovint acompanyat d’una guitarra. També es va posar al capdavant de diverses causes socials i ciutadanes, com la del Defensor de la Ciutadania de Vilanova i la Geltrú o la mobilització contra el projecte urbanístic Pirelli Mar, que va liderar l’exalcalde socialista local Jaume Casanovas.
Va debutar al món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons: La tia Maria i El progressista. De la dècada dels setanta als vuitanta del segle passat va fer d’advocat i va oferir recitals de cançó arreu de Catalunya.
Pel seu estil, tot i això, no va ser acceptat en el col·lectiu Els Setze Jutges, que va impulsar la nova cançó. Alguns consideren Passeig del Carme, que porta el nom del passeig marítim de Vilanova, on va viure, com el seu treball musical més destacat. Per a servir-vos, del 1973, va ser el seu primer LP. El 1987, amb La mar de bé, deixa la música durant un llarg període. Aleshores va començar a exercir com a locutor a la ràdio i la televisió (on va arribar a presentar el programa Què vol veure? del circuit català de TVE). També va escriure llibres gastronòmics, alguns d’ells centrats en els fogons de les barques de pescadors de Vilanova. En un dels seus últims llibres (El plaer d’aprimar-se) va descriure com perdre pes sense deixar de menjar bé, amb receptes de la cuinera i companya Maite Nolla. Des del 1996 va maridar la ràdio i la cuina en el programa de Catalunya Ràdio Tàpias variades . La gastronomia de Vilanova i la Geltrú li deu molt a Pere Tàpias. De fet, durant molts anys ell ha estat el principal prescriptor local i ha posat al mapa gastronòmic una destinació que no acaba de despuntar. Ell mateix deia que la gastronomia “ha estat un dels meus delits”. Ja sigui en premsa, ràdio o televisió, ha volgut mostrar el costat més humà de la cuina i la gastronomia. Assegurava que “Catalunya és terra de bona gent... i de bona cuina!”. També va fer molt per la Ruta del Xató, que promou el plat més identificatiu de les comarques del Penedès i el Garraf. Va dir que “entre palmeres daurades, o entre ceps que fan vi bo, fem la Ruta del Xató. Perquè ho provin a Rússia, a la Xina i al Japó, fem la Ruta del Xató. A peu o en patinet, amb tartana o en hidroavió, fem la Ruta del Xató...”.