El Miami Basel dels llibres
La vocació autocrítica barcelonina, amb tots els seus avantatges, pot propiciar efectes indesitjats. Hem insistit tant –també des d’aquestes pàgines– en el descens de Barcelona a la segona divisió de les grans exposicions d’art que pot acabar estenent-se la idea d’un cert declivi de la ciutat com a promotora d’esdeveniments culturals de primer nivell. Fora de Catalunya, hi ha qui fins i tot aprofita aquesta mancança concreta per atribuir al procés independentista una suposada minva del caràcter obert i internacionalista barceloní.
Cert, la capital catalana no organitza cap gran fira d’art ni disposa ara a la cartellera d’exposicions blockbuster –n’hi ha algunes de molt interès que no pretenen atreure audiències massives–, però una mirada a altres sectors creatius serveix per millorar l’autoestima col·lectiva. Sobretot a la primavera.
D’aquí unes setmanes, el Primavera Sound i el Sónar convertiran la ciutat en la capital global de la música popular. Cada un d’aquests festivals resisteix la comparació amb les grans fires mundials de l’art. Aquí no hi ha Madrid que s’hi pugui comparar. Però no cal esperar tant: Sant Jordi, tradicionalment el dia del llibre i de les roses, estén any rere any el seu influx i ja infecta durant dies la ciutat d’activitat professional i de festa igual que la fira de Basel contamina d’art i vida nocturna Miami, Hong Kong o la seva seu suïssa. La capitalitat del dia del llibre està fora de qualsevol dubte.
Divendres, dos esdeveniments de signe diferent–la cimera de ciutats literàries i el 25è aniversari de l’agència Pontas– ja van servir per subratllar el caràcter internacional de Sant Jordi. Ahir, la festa de La Vanguardia a l’hotel Alma es va confirmar un any més com un aquelarre cultural que desborda el món editorial, digne de figurar en el pròxim assaig de l’elegant escriptora americana Siri Hutsvedt, estrella convidada a la nostra portada d’avui.
Concerts, festes privades –una nova generació ha agafat les regnes de la Drac Party, l’autèntic off Sant Jordi– conferències i cenacles diversos estenen cada vegada més l’àmbit d’aquesta Diada. Hi ha autors que ja fa dies que firmen exemplars a Barcelona i que continuaran fent-ho demà.
Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la Unesco? Benvinguda sigui la distinció, encara que
Sant Jordi patrimoni de la Unesco? Sí, però l’assignatura pendent és que hi hagi més literatura a l’escola
els responsables polítics hagin aprofitat la posada de llarg de la candidatura barcelonina per reivindicar-se: seria millor que es dediquessin a corregir les retallades que pateix la literatura universal en l’ensenyament obligatori.
Per acabar, una altra dosi d’autoestima que ve de la celebrada novel·lista Dolores Redondo, que ens confessa que no concep ambientar a Barcelona cap de les seves obres d’intriga perquè quan visita aquesta ciutat –Sant Jordi, premis literaris, promocions diverses...– només li passen coses bones.
Un altre dia ja continuarem parlant, si s’escau, de la Barcelona que necessita millorar.