On eres, Bob?
Quan David Trueba va debutar als Sant Jordis, li va tocar al costat d’Antonio Gala, que firmava vestit amb un ponxo i auxiliat per un secretari que anava anotant diligentment el nom de les persones que feien cua. Quan arribava el torn de cada lector, l’assistent posava el llibre davant de Gala, amb la pàgina per a la firma oberta i li xiuxiuejava a cau d’orella el nom del seguidor. Poc després, veient com signava llibres aquell jove del costat, Gala va donar un discret cop de colze a Trueba i li va dir: “Signes massa ràpid, noi”.
-Però, senyor Antonio, és que hi ha diverses persones i no vull que s’esperin.
-D’això es tracta, David, que es formi una cua gran i, quan la vegin, els que passin vulguin afegir-s’hi.
Trueba, des d’aleshores, cada vegada que ve a firmar, s’interessa una mica per les vides dels seus fans, demanant-los a què es dediquen, un detall humà que tots agraeixen.
Al costat de Trueba, en un racó al costat de l’escenari, els editors de Bob Dylan a Espanya excusaven la seva no assistència, malgrat que l’últim premi Nobel de Literatura té novetat a les llibreries. Malcolm Otero i Julián Viñuales, de Malpaso, continuen barallantse –sis mesos després– sobre si el cantant es mereixia el premi o no. Per a Viñuales, “històricament, van ser els cantautors de fa segles els que van iniciar la tradició poètica de la qual després van sorgir els altres”.
Més enllà, a la zona dels sofàs, Betina Pons explicava que, avui, el mag Jorge Blass farà desaparèixer un escriptor –almenys– en la seva actuació de la Fnac-Arenas. Algun editor l’escoltava amb un interès excessiu. Al fons, R.J.Palacio, l’autora de Wonder, que fa poc va abandonar la seva feina de dissenyadora gràfica en una editorial, confessava a Siri Hustvedt que havia dissenyat una portada de la seva novel·la Allò que vaig estimar i tres més del seu marit, Paul Auster. James Rhodes, així mateix, es mostrava fascinat davant una assistent islandesa que assegurava que no el coneixia.
El millor d’aquestes festes són les històries que t’expliquen. Després, amb els anys, algunes es converteixen en novel·les.