Una diada d’afirmació nacional
La diada de Sant Jordi és la festa del llibre i de la rosa, de la cultura i dels valors de ciutadania propis de la catalanitat contemporània. I també és un dia d’afirmació nacional. En aquests temps convulsos i de conflicte amb l’Estat que vivim, ara que sembla que ens hem de resignar al fet que les crides al reconeixement del dret a decidir d’una nació que se sap mil·lenària siguin contestades amb el silenci, quan no amb la indiferència, potser és bo recordar els mots de Francesc Pujols que adverteixen que “el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”. Milions de persones al carrer, que compraran més d’un milió i mig de llibres i que es regalaran més de sis milions de roses les unes a les altres, simplement perquè s’estimen, sense distingir edats, condicions ni gènere, ens renovaran el compromís i ens en donaran acolorit testimoni.
Perquè d’ençà de 1930, cada any, per Sant Jordi, els 948 pobles i ciutats de Catalunya celebren una gran festa cívica que omple de llibres i roses, d’autors i llibreters, de lletraferits i de curiosos, d’orgull de ciutadania, totes les rambles, principals carrers i racons de Catalunya. I que es fa, és bo recordar-ho, per iniciativa, no de l’administració ni a cop de talonari, sinó gràcies al compromís de la societat civil.
Aquesta dimensió cívica, lúdica i cultural del dia de Sant Jordi també té una important vocació política, en el bon sentit de la paraula. El dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, és considerat pel conjunt de la ciutadania una festa nacional, d’ençà del 1454. Quina satisfacció i quin orgull ciutadà ha de poder sentir un poble que fa del dia en què es commemora la mort de Shakespeare i de Cervantes un dia assenyalat en vermell al seu calendari. Que s’aprofiti el dia del patró de Catalunya per estimular l’hàbit ciutadà de la lectura i recordar que llegir ens ha de poder fer més crítics, més lliures i tolerants i, per què no, que fer-ho ens ha de permetre viure més vides que un gat –sense haver de pactar amb el dimoni la immortalitat– o conèixer tots els racons del món sense sortir de casa, cosa que només pot desbordar-nos d’alegria.
Just pocs dies després d’haver estat el país convidat a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important del món; d’haver celebrat el premi Cervantes 2016 per a un barceloní, Eduardo Mendoza; i d’haver anunciat la propera presentació, per part del Govern de Catalunya, d’un nou i ambiciós Pla de Lectura 2020, a propòsit de l’arribada del dia de Sant Jordi, es dona a conèixer una important iniciativa cultural.
La Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Floristes, amb el suport de la Fundació La Caixa, han presentat el projecte de candidatura del dia de Sant Jordi a Catalunya com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. El Govern de Catalunya valora entusiàsticament la iniciativa i estem convençuts que només podrà rebre noves i més adhesions, cíviques i institucionals, encara que alguns s’hagin entestat a instrumentalitzar-la a través de visites i mostres d’afecte que, de moment, no tenen efecte pràctic.
Bon dia de Sant Jordi, a Catalunya, patrimoni immaterial, ultralocal i universal, nacional i liberal dels catalans i del món!