Dies de roses i espines
L’Espanyol cau davant un Atlètic molt efectiu que amb prou feines va entrar en un partit d’ineficaç domini local
L’Espanyol viu dies de vi i roses, tot i que aquestes vénen de vegades amb espines. Els blanc-i-blaus van jugar un dels seus millors partits de la campanya, dominant el mateix equip que acaba de classificar-se a les semifinals de la Champions. Tot i això, van veure com en una acció aïllada l’Atlètic treia petroli per emportar-se molt més del que es va merèixer. Els espanyolistes no poden competir encara amb els grans de la Lliga, però ahir ho van intentar i ho van donar tot davant una afició que per fi va anar en massa a Cornellà i que els va agrair el gran esforç. Queda Lliga i queda il·lusió.
Quique Sánchez Flores va sortir pràcticament amb el mateix onze que va guanyar a Butarque, tot i que aquesta vegada amb un Víctor Sánchez ja net de grogues al centre del camp. Però més que el repartiment, el que ahir realment importava era el guió. I aquí, ni el tècnic ni l’equip no van defraudar davant un rival que va renunciar a les rotacions i va sortir amb tot. Perquè l’Atlètic a què ahir l’Espanyol va ser capaç de jugar de tu a tu era pràcticament el mateix que dimecres va jugar davant el Leicester. L’única diferència va ser que Torres va jugar d’inici i Giménez va ocupar el lateral dret en substitució del lesionat Juanfran.
Els locals no van dubtar a assumir el protagonisme des del primer minut, amb una intensitat que l’Atlètic només va ser capaç de combatre amb un excés d’agressivitat que Bikandi Garrido va permetre. Amb un gran David López que va assumir el lideratge i una gran banda esquerra on Aarón i Piatti van combinar a plaer, l’Espanyol es va fer l’amo del partit davant un rival ahir desconegut, que no semblava trobar el seu joc.
Ja als 4 minuts Jurado va alertar amb una rematada massa picada que va acabar marxant alta. Carrasco va respondre al 14 amb un xut ras que no va inquietar Diego López. Però aquí va acabar el perill de l’Atlètic en tot un primer temps blanc-i-blau. Als visitants no els quedava més remei que defensarse, una parcel·la en què van demostrar ser uns especialistes davant un Espanyol que, malgrat jugar a camp contrari, no aconseguia inquietar Oblak.
Després de la represa, Simeone no va dubtar a fer seure Torres per recórrer a un migcampista i a més físic amb Thomas, però l’Espanyol continuava manant. El problema era que no aconseguia arribar amb claredat. Tot just un tret a porta de Piatti al 55 que Savic va desviar a córner. Era el moment de buscar alternatives, i amb mitja hora per acabar Sánchez Flores va recórrer a Baptistão per substituir un Caicedo que estava fent un bon partit baixant pilotes, però que tenia una groga.
Simeone també va moure la banqueta veient que el seu equip es limitava a defensar-se i va recuperar el seu esquema habitual amb el retorn de Gameiro. I va ser llavors quan per fi va entrar al partit i a rondar l’àrea espanyolista. L’Espanyol havia provat de cuinar el gol durant més d’una hora i l’Atlètic no va necessitar ni deu minuts del seu joc per trobar-lo. A una de les seves accions a l’àrea de Diego López Griezmann es va trobar una pilota morta i va rematar des del pal dret del porter espanyolista per obrir el marcador ja al 73. Molt poc per a tant premi.
L’Espanyol va seguir a la recerca d’un gol que va merèixer més que mai. Baptistão va disparar al cos d’Oblak tot just al 74 i Gerard va rematar de cap desviat un córner al 78. Però els blanc-i-blaus, que ahir van mostrar la seva millor cara, van haver de marxar amb les mans buides, però donant molts arguments per a la il·lusió.