“Encara no sé per què està passant això”
Albert Ramos, últim escull de Nadal a la final de Montecarlo
Aquests dies es reviuen escenes.
Les parades de llibres i roses a Sant Jordi. L’atrafegament a Pedralbes, escenari del torneig de tennis. Un altre brillant periple de Nadal per Montecarlo, avantsala de Barcelona.
Altres escenes són més innovadores. Qui passegi per Pedralbes observarà que les urnes estan preparades al Liceu Francès: avui és la primera volta de la cursa a l’Elisi.
I hi ha Albert Ramos, trencant pronòstics. Ahir va superar Lucas Pouille (6-3, 5-7 i 6-1) i es va convertir en l’últim escull de Nadal (el balear va derrotar Goffin, per 6-3 i 6-1) a Montecarlo. S’enfronten avui, a les 14.30 h.
–Dilluns passat no m’imaginava que viuria una setmana com aquesta. La veritat és que no sé gaire bé per què està passant, això. Ho va dir Ramos (29). Té raó. Fins ara només ha guanyat un títol. A Bastad, l’any passat. I tot i això aquesta setmana s’ha multiplicat. Contra Murray perdia 4-0 a l’última mànega. No es va rendir. Va aixecar el partit. Després va tombar Cilic. I ahir, Pouille.
–Ha tingut ensurts cada dia. I tot i això, ha sabut tirar endavant. Aquests dies ha entès que no és inferior
Ramos, que només ha guanyat un torneig en la seva carrera, ha tombat Murray, Cilic i Pouille en una setmana
TRIOMF SOBRE POUILLE
a ningú.
Això explicava ahir Tomás Carbonell, un dels seus assessors.
Mentre conversava amb aquest diari, Carbonell preparava la maleta. Aquest matí surt cap a Montecarlo. Fa dies que parla amb Ramos, que ha tingut una transformació espiritual notable.
–Abans Ramos no tenia fe. Es qüestionava les coses. Tenia pressa per fer que el resultat es posés a favor seu. Ara ja és una altra cosa. Entén que el seu joc pot imposar-se. –Com ho ha fet? –Treballant. Ramos, esquerrà que busca els angles, no va ser mai el millor de la classe. El 2008, amb prou feines estava entre els 700 millors del món. Va entrar al top cent el 2011. El 2014 figurava entre els 60 primers. Avui és el 27è. Dilluns podria ser top 20.
–Molts creien que no tiraria endavant. I ell, vinga, treballant cada dia a Mataró al costat del seu entrenador de tota la vida, José María Díaz. És una relació bonica, sense batzegades. No és freqüent avui dia. Aquesta fidelitat els ha permès créixer junts i assaborir l’èxit momentani. Perquè això va molt de pressa, l’hi asseguro.
Enfrontar-se a Nadal, a terra, és una revàlida: s’ha imposat nou vegades a Montecarlo.
El balear controla els temps. I s’ha tret de sobre els problemes d’ansietat, malaltia que l’havia tingut engarrotat en els últims anys. No es va arronsar contra Edmund, a la segona ronda, malgrat haver-li concedit una mànega. I va saber recompondre’s ahir en un inici titubejant contra Goffin. El belga va perdre els papers en el sisè joc. Guanyava 3-2 i servia quan el jutge va prendre una decisió equivocada. Va ignorar l’ull de falcó i va donar per bo un cop de Nadal que se n’havia anat fora. Goffin es va enfurismar. Va malbaratar aquell joc i uns altres quatre de cop. A la segona mànega, ni tan sols hi era.
Va marxar sense acomiadar-se del jutge.
Nadal va tenir problemes al primer set contra Goffin, però després va accelerar: busca el desè títol monegasc
A L’ALÇA