L’FMI busca el modus vivendi amb l’Administració Trump
L’assemblea evita l’advertència habitual contra el proteccionisme
Com reaccionarà el Fons Monetari Internacional a la rebel·lió contra l’establishment globalista plasmada ja en la victòria de Donald Trump, en el Brexit i en els nous populismes europeus –de dreta i d’esquerra– que veuen amb recels el multilateralisme liberal de l’anomenat consens de Washington? La resposta que emergeix després de la primera assemblea de l’FMI i del Banc Mundial des que Trump es va instal·lar a la Casa Blanca és la següent: mantenir la calma i comptar que tot canviarà perquè tot continuï igual.
En les seves intervencions durant la reunió dels ministres de finances i banquers centrals dels 189 països membres del Fons, Christine Lagarde, la directora gerent de l’FMI, ha reconegut que el model de globalització de mercat ha creat milions de perdedors. Lagarde té la delicadesa diplomàtica necessària per buscar el modus vivendi amb l’administració Trump. També es mostra més comprensiva que molts altres amb els votants insubmisos de Trump i el Brexit, Le Pen i Mélenchon. “És una recerca d’identitat, el desig de ser-hi i de ser representat”, va dir, i va repetir que els beneficis de la globalització “s’han de repartir més equitativament”. Lagarde va advertir també que “les més de 3.000 violacions de les normes de liberalització comercial de l’Organització Mundial de Comerç en l’última dècada són un problema que cal atendre”. En el comunicat emès ahir al final de l’assemblea es va deixar fora l’advertència habitual contra el proteccionisme a fi de llimar diferències (i tampoc no es va fer referència al canvi climàtic).
Però en general no hi ha gaires concessions a les idees més proteccionistes de l’equip comercial de Wilbur Ross i Peter Navarro en l’administració Trump. El Fons ja no és la fortalesa de l’ortodòxia liberal que va ser. Ha qüestionat la liberalització financera a Àsia, l’austeritat europea i la desigualtat de rendes als EUA. Però la globalització comercial no és negociable ni tan sols amb Trump a la Casa Blanca.
“El comerç ha estat el motor del creixement, ha facilitat pujades de renda per càpita i descens de la pobresa a tot el món”, va insistir Maurice Obstfeld, l’economista en cap del Fons en declaracions després de les últimes ordres executives de Trump a favor de protegir la indústria siderúrgica dels Estats Units de les importacions xineses. “Un retirada del multilateralisme crearà [...] un campi qui pugui que ens deixarà a tots en una situació pitjor”, va advertir.
Aquesta incapacitat d’ajustar el seu ideari a una nova realitat de nacionalisme econòmic a Europa i als EUA pot crear algun perill per al Fons. Hi ha algun indici que Trump considera col·locar l’FMI al punt de mira de la seva artilleria antiglobalitzadora igual com els tractats de lliure comerç. El nou president ha nomenat per a càrrecs clau de l’Administració economistes que han estat els Nèmesi de l’FMI, com Adam Lerrick i David Malpasas. Lerrick va ser partidari en el passat de privatitzar part del Fons, delmar la seva plantilla de 2.700 persones i forçar-lo a emetre bons al mercat internacional per a les seves operacions de rescat. Va ser un dels autors de l’informe Meltzer del 2000, dirigit pel veterà friedmanista Allan Meltzer, que va proposar de desmantellar part de l’FMI. “El trumpisme en la seva manifestació més extrema és una amenaça existencial per a les organitzacions multilaterals com l’FMI”, va dir Jim Halley, del Centre de Governança Internacional en una entrevista. El mes passat Trump va proposar de retallar en 650 milions de dòlars l’aportació dels Estats Units al pressupost del Banc Mundial.
Però sempre cal tenir en compte l’element gattopardià de l’administració Trump, un govern de bilionaris disfressat de salvador de la classe obrera blanca de Michigan... El secretari del Tresor Steve Mnuchin i el principal assessor econòmic de la Casa Blanca, Gary Cohn, tots dos antics pesos pesants del banc global Goldman Sachs, han repetit el seu suport a l’FMI. “Tinc bones relacions amb el secretari Mnuchin”, va dir Lagarde. Així mateix, l’arraconament de l’ultranacionalista econòmic Steve Bannon és una bona notícia per al Fons. “Hi ha un estira-i-arronsa en l’administració entre l’equip globalista de Wall Street i la gent que vol reduir la mida de l’FMI”, va dir Sherle Schewinninger, de l’institut New America, que presideix una taula rodona en què ha participat Wilbur Ross. Des de la sortida de Bannon “els nacionalistes econòmics han perdut la batalla”, va afegir en una entrevista.
Fins i tot en àrees de comerç, on les posicions proteccionistes eren crítiques per a la victòria de Trump en els estats industrials del nord i mig oest, l’statu quo torna a imposar-se. Les promeses electorals de renegociar o fins i tot eliminar el tractat de Lliure Comerç amb Mèxic, han estat diluïdes les últimes setmanes. Mnuchin ha deixat entreveure que l’administració ja no creu que la Xina manipuli la taxa de canvi, una acusació llançada repetidament a la campanya electoral –una posició que comparteix l’FMI.
“Crec que arribarem a un moment en què l’Amèrica corporativa (de les grans empreses) frenarà Trump, saben que l’FMI és un instrument extremament útil per promoure els interessos dels EUA”, va dir Haley. Lerrick també ho sap: “Adam Lerrick ha canviat d’idea des dels temps de l’Informe Meltzer; ens entendrem”, va dir un exportaveu de l’FMI.
Potser el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, va resumir la sensació al final de la primera assemblea de l’FMI en temps del trumpisme: “No se sent inquietud, sinó curiositat”.