La passió pels diners
Dos anys després dela seva detenció, l’ e x vic e president del Govern espanyol segueix pres d’ una teranyina de casos judicials
El director d’un important bufet d’advocats de Madrid deia recentment que el drama de Rodrigo Rato és que des de fa anys la seva conducta es va orientar a la consecució d’una finalitat essencial, la d’enriquir-se i acumular patrimoni i diners. Si és així, per aconseguir-ho s’ha ficat en massa bassals. El cúmul de casos penals iniciats contra ell ho posa de manifest.
Rato té ara obertes en contra seu dues causes que van començar a l’Audiència Nacional i diverses investigacions en marxa als jutjats ordinaris de Madrid, tots elles relacionades amb la gestió de les seves inversions i béns patrimonials. Les últimes dades acumulades en contra seu han procedit d’un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el qual al llarg de 321 folis s’examinen les activitats de les societats creades per Rato i la seva família des del 1997.
Els pèrits de l’UCO han arribat a la conclusió que Rato va blanquejar diners procedents de paradisos fiscals mentre ocupava la vicepresidència econòmica de l’executiu i posteriorment, quan va exercir el càrrec de director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). L’informe afirma que les societats de Rato i la seva família van facturar 83 milions d’euros a empreses privatitzades.
Els pèrits afegeixen que l’objectiu d’aquesta estratègia va ser sempre la “recerca d’un encobriment de l’origen il·lícit dels guanys” i alhora mantenir amagada la veritable identitat dels beneficiaris de tals intercanvis mitjançant testaferros. Rato s’ha defensat afirmant que aquest dictamen dels pèrits de la Guàrdia Civil és “una investigació prospectiva de caràcter polític”, sense transcendència en els processos a què està sotmès. Però la investigació sobre el seu patrimoni i la manera en què el va reunir no és l’únic procediment a què està sotmès. Dos anys després de la seva detenció, que es van complir el passat dia 17, Rato segueix pres d’una teranyina judicial per la qual ja li han començat a caure condemnes, pendents de recurs davant el Tribunal Suprem (TS).
Tal és el cas, per exemple, de la sentència sobre la confecció i ús de les targetes black de Caja Madrid, un cas pel qual va ser condemnat el mes de febrer passat a 4 anys i 6 mesos de presó. L’acusació particular, exercida per la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), va demanar que ingressés immediatament a la presó, per començar a complir la pena, però l’Audiència Nacional ho va evitar mitjançant una polèmica interlocutòria.
A Rato, en suma, en aquell cas el va poder salvar la campana. El tribunal va considerar que durant la investigació i en el judici “el seu comportament processal ha estat absolutament just”. Però tindrà la mateixa sort si acumula una segona condemna per algun dels sumaris que té oberts? En absolut pot tenir aquella certesa, davant el temor que disposi de fons fora d’Espanya i que, davant condemnes ja fermes, pugui eventualment utilitzar-los per intentar sostreure’s a l’acció de la justícia.
Potser per aquesta mateixa prevenció, a l’exvicepresident del govern espanyol ja se li ha retirat el passaport. Rato, d’altra banda, ha hagut de comparèixer mensualment al jutjat d’instrucció 31 de Madrid, que l’investiga per delictes contra la hisenda pública que hauria comès en la gestió del seu patrimoni. I continua oberta la causa sobre la sortida a borsa de Bankia, un cas que l’Audiència va voler investigar a fons, fins i tot amb derivacions cap a possibles responsabilitats al Banc d’Espanya. De moment, el que beneficia Rato és que, com va dir l’Audiència en el cas de les black, “en el procés penal espanyol el principi de presumpció d’innocència es manté incòlume fins a la fermesa de la decisió condemnatòria”. En el tema de les targetes opaques, la sentència ferma arribarà de mans del Suprem quan es pronunciï sobre el recurs presentat per l’exvicepresident contra la seva condemna.