L’extensió del dia del Llibre afavoreix el repunt de les vendes
La successió d’actes al llarg de la setmana contribueix a un Sant Jordi exitós
Un diumenge assolellat i les vendes comptabilitzades en dies anteriors van fer del Sant Jordi d’ahir, segons indiquen editors i llibreters, un dels millors dels últims anys. La novel·la en castellà més venuda de la jornada va ser
Patria, de Fernando Aramburu, i en llengua catalana, Nosaltres dos, de Xavier Bosch.
Tot per la Patria .I per Nosaltres dos. Això pensen els lectors sobirans en aquest referèndum anual que és el dia de Sant Jordi, segons les primeres dades del Gremi de Llibreters (que, vigilem, sempre poden ser corregits parcialment en els pròxims dies).
“No puc sinó estar agraït als lectors que per tercer any han confiat en mi”, va dir Xavier Bosch, autor de Nosaltres dos, llibre que explora l’amistat entre un home i una dona i es qüestiona si aquest fenomen és possible. “I això ho he pogut sentir en els quaranta clubs de lectura als quals he assistit l’últim any”. “M’ha emocionat –va dir Bosch– que em diguessin que gràcies als meus llibres, m’havien arribat a sentir com a part de la família i que d’altres em comentessin que a París havien fet la ruta d’Algú com tu , la meva obra anterior”.
Patria, la novel·la de Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959), resident a Alemanya, sobre la fractura social produïda per ETA al País Basc, narrada a través de moltes veus implicades, marca un canvi de tendència, ja que des de començaments del segle XXI no havia coincidit mai que un dels dos títols més venuts, en ca- talà o castellà, fos la novel·la premiada per la crítica d’aquell any.
Llibreters i editors es mostraven exultants, perquè ha estat un Sant Jordi de sis dies. Algunes llibreries ja havien igualat vendes el dia anterior. S’estima que l’augment serà del 5 % respecte a l’any passat.
Una de les cites més interessants del dia va tornar a ser l’OffSant Jordi, celebració alternativa que la llibreria Calders convoca a l’Antic Teatre, amb actuacions i tot que se sumen a la firma de llibres. Allà, l’humorista Miguel Noguera es meravellava davant el ram de roses que portava un noi: “Totes són per a la mateixa persona? Que bonic, jo soc incapaç de res semblant”, deia, abans de donar un cop d’ull a la xuleta que, amb més de cinquanta opcions, li servia per no repetir dedicatòria i ser enginyós en totes. Xavier Theros, l’últim premi Josep Pla, amenitzava el matí explicant els diversos usos que, al llarg de la història, havia tingut l’actual espai del teatre i es queixava que ara “fan les roses sense espines, no pot ser! Jo prefereixo regalar espines sense roses”.
A la caseta de Laie hi van firmar dos escriptors tan oposats com Dolores Redondo i Enrique VilaMatas , a qui acaben de premiar amb el Città di Fiano –entre els guanyadors hi ha tres Nobels: Grass, Coetzee, i Gao Xingjian–. A la cua de Vila-Matas, l’assagista Javier Aparicio Maydeu feia tasques sociològiques i va descobrir que hi havia botiguers, propietaris de colmado, un electricista... El professor català està preparant una edició anotada de Palomar d’Italo Calvino i la inclusió d’Eduardo Mendoza per primera vegada entre els autors clàssics: Una comedia ligera per a Càtedra.
Rodrigo Fresán comentava el
que li suposava haver estat l’autor escollit per Soraya Sáenz de Santamaría per als seus regals a Oriol Junqueras i Jaume Collboni, dos exemplars de La parte inventada. “Quan el meu fill em va comentar que el meu llibre sortia al Telenotícies, vaig pensar que havia caigut en un ponx d’àcid lisèrgic. Quan ho vaig veure amb els meus propis ulls, vaig dubtar de si això m’ajudaria gaire per les vendes de Sant Jordi però potser sí que em servirà per a la Feria del Libro al parc del Retiro”, va dir irònicament aquest argentí resident a Vallvidrera.
A la festa del Grup 62, la productora Isona Passola es mostrava satisfeta per l’èxit d’Incerta
glòria. I Najat El Hachmi estava preocupada pel revival entre les joves àrabs de les tesis que afavoreixen la submissió de les dones com a tret diferenciador respecte a la cultura occidental.
A la parada de La Impossible, David Cirici, l’últim premi Sant Jordi, firmava igualment per les seves novel·les a mares i filles, en la seva doble faceta d’autor adult i juvenil. A la parada d’Altaïr, el periodista Xavier Aldekoa tenia una de les cues més grans, amb el seu
Hijos del Nilo (Península) i un públic fidel que li demanava fins i tot recomanacions per a viatges africans.
Un tema de debat entre els editors era què havia passat perquè les institucions hagin decidit per fi abocar-se a la capitalitat editorial de Barcelona. Segons Joan Salas, editor de Comanegra i vicepresident de l’associació que reuneix els escriptors en llengua catalana, hi té molt a veure que en l’àrea cultural de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona hagin coincidit Santi Vila i Jaume Collboni, capaços de treballar a favor del llibre per sobre de les petites batalles partidistes. Collboni anunciarà aviat una línia d’ajuts a les editorials i continuarà avançant en la creació d’un consorci publicoprivat que reuneixi tot el món del llibre i del qual la Casa de les Lletres és un avançament. Allà s’ubicarà la Institució de les Lletres Catalanes i es posarà en marxa al 22@ una incubadora d’editorials independents. Collboni va anunciar que, contra la idea que Barcelona és la ciutat dels llibres i Madrid la del cinema, “estem preparant una sèrie de mesures per reforçar el sector audiovisual, i reivindicar també la nostra capitalitat al cinema”.
L’aparició de la vicepresidenta del Govern la vigília de Sant Jordi en un acte de la Cambra del Llibre ha creat una onada de protestes contra l’associació d’editors catalans, que va provocar la dimissió d’Isabel Martí, de La Campana com a vicepresidenta. Joan Sala diu que a qui es va convidar va ser el secretari d’Estat i que quan es va saber que no hi anava el president de la Generalitat, des de Madrid els van dir que hi aniria Soraya Sáenz de Santamaría. “Què hem de fer, anul·lar un acte cultural segons quin polític hi assisteixi? La lliçó que hem après és no convidar cap polític quan s’acosti Sant Jordi”. La presidenta de l’associació Montse Ayats, lluïa a la solapa, ben visible, l’adhesiu verd del Pacte pel Referèndum.
“Visc a l’AVE”, deia Carme Riera, presidenta de Cedro i membre de la RAE. A l’Acadèmia de la Llengua ha demanat que es modifiqui l’accepció de “mal de mare: histèria”. I respecte a l’entrada del terme selfie, s’esperen a veure si apareix una nova tecnologia que jubili les selfies. Respecte a les innovacions del diccionari de l’IEC, que ha donat més presència i redefinicions de termes àrabs, comenta: “La RAE acaba de contractar un arabista”.
Per primera vegada en aquest segle, una novel·la que guanya el premi de la Crítica és la més venuda