Messi fa reviure el Barça al Bernabeu (2-3)
El campió assalta el Bernabeu i es col·loca líder amb una actuació celestial de Messi
Leo Messi la va veure venir. Es va preparar. La va mirar. I va xutar. Per fer el gol 500 com a barcelonista en el temps afegit. Per donar-li la victòria al Barça en el Bernabeu. Per completar un partit meravellós i una actuació personal incommensurable. Per fer el seu segon gol de la nit i reenganxar el seu equip a la Lliga. Per donar-li el lideratge, encara que el Madrid tingui un partit menys. Hi ha campionat. I tant que sí que n’hi ha. Gràcies, en bona mesura, al matx celestial del geni argentí. En un conjunt millorat respecte a les depriments actuacions de París i de Torí, però amb molts dels jugadors lluny dels seus millors dies, el factor Messi va resultar més decisiu que mai. El davanter de Rosario va resoldre un clàssic trepidant i meravellós.
Un partit de poder a poder on els dos equips van martellejar el rival amb la pilota i van ser un desastre sense. En l’intercanvi de cops aquesta vegada va triomfar el conjunt de Luis Enrique, entre altres raons perquè Leo va estar molt per sobre d’un apagadíssim Cristiano.
El Barça havia perdonat després que Rakitic li hagués donat avantatge. Ho tenia tot a favor, i més quan el col·legiat va expulsar Sergio Ramos per una perillosa entrada, ves per on, sobre Messi, que va treure de polleguera tot l’equip blanc. Quedava menys d’un quart d’hora i es tractava de mantenir la pilota i ser llestos, però els de Luis Enrique no van saber conservar la renda. Piqué va fallar un gol cantat perquè Navas va desviar el xut a boca de canó, i poc després aquest Madrid de les mil vides va empatar mitjançant James, davant la falta d’intensitat d’un Barça que acaba els partits extenuat. Semblava que ja no hi havia res a fer. Que el Madrid reforçaria la seva posició i fins i tot Asensio va fregar el tercer. Si no el va fer va ser perquè va aparèixer Ter Stegen per salvar l’acció. El partit hauria pogut acabar amb un resultat d’escàndol a les dues porteries, però tant el porter alemany, que debutava al Bernabeu, com Navas van fer parades estratosfèriques. Com una altra de Ter Stegen amb el peu a rematada de Benzema.
Llavors, en plena segona part, el partit anava desbocat. El Madrid generava córners amb empenta i xutava des de tots els llocs. El Barça, més cartesià, també mostrava les seves urpes i Alcácer i Suárez van fallar unes ocasions claríssimes. L’equip blaugrana no es va despistar ni amb el col·legiat, que va perdonar l’expulsió a Casemiro abans del descans. El brasiler va merèixer la segona groga per les entrades a Messi, però l’àrbitre no es va atrevir a expulsar-lo, ni a ell ni a Marcelo, que va clavar un cop de colze a l’argentí. Ni sagnant van treure del partit el de Rosario, que percudia una vegada i una altra.
El partit es va obrir amb unes coordenades cristal·lines. El Madrid va entrar al galop; el Barça al trot. Mentre en el conjunt de Zidane la novetat era Bale, que va tornar a l’equip i es va lesionar passada la mitja hora, al Barça el substitut del sancionat Neymar, que ni va viatjar, va ser Paco Alcácer. La presència del valencià provocava que quan el Barcelona tenia la pilota Messi es col·loqués al centre del camp amb tota la llibertat del món, mentre Suárez i el mateix Alcácer se situaven a prop seu com a puntes.
UN GOL DECISIU
L’argentí va aconseguir dos gols, el segon a l’últim instant, per atrapar la victòria
PORTERS MEMORABLES
Ter Stegen va sostenir l’equip en defensa tot i que Keylor Navas també va fer grans aturades
SUPERIORITAT NUMÈRICA
El Barça va acabar contra 10 per vermella a Ramos i abans haurien d’haver expulsat Casemiro i Marcelo
Després dels minuts de tempteig el Barça es va espavilar. Va començar a combinar amb criteri i pujava les línies de manera compassada. S’hauria pogut avançar amb un parell de xuts desviats de Luis Suárez, tan voluntariós com mancat de precisió, en la línia dels últims partits. Esclar que al Madrid no li costava gens generar una ocasió. Fins que es va avançar el conjunt blanc. Una ve- gada més la defensa de les accions a pilota aturada va ser un malson per als barcelonistes. En una segona jugada després d’un córner Marcelo va centrar cap a Ramos que, sol, va disparar al pal. El rebuig el va caçar Casemiro per transformar l’1-0.
Però almenys la reacció del Barça va venir de manera immediata, sense temps perquè l’eufòria s’instal·lés en un Bernabeu mercantilitzat. Busquets va combinar amb Rakitic i aquest amb Messi. L’argentí va irrompre per l’eix de l’atac com un tren exprés i, amb una acció de videojoc va retallar Carvajal per plantar-se davant Keylor Navas i escriure l’empat. Gol 499. Una diana importantíssima del crac, que estava espenyent el carro ell solet. Després arribaria el 500 per arrodonir la nit.
Perquè el Barça necessitava la victòria per enganxar-se a la Lliga i va sortir concentrat en un matx que va ser una nòria d’emocions. Fins a la traca final. Sergi Roberto va trencar línies amb la seva gambada i va deixar el Madrid fracturat. Va obrir per a André Gomes i el portuguès, amb sang freda, va connectar amb Alba. Aquest va centrar cap a Messi perquè l’argentí rebentés la xarxa de Navas. Ho va celebrar traient-se la samarreta i mostrant-la al públic. No és Sant Jordi. És Sant Leo.