Sant Jordi sense treva
Puigdemont assenyala el Govern del PP com l’“hereu polític” dels qui van perseguir la cultura catalana Rajoy reclama al sobiranisme “canviar el focus” i reforça el pla per guanyar presència a Catalunya El Parlament aplana el camí per facilitar l’aprovac
El dia de Sant Jordi és candidat a convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat, però ahir pels carrers de Barcelona corrien altres objectius polítics. L’enfrontament entre la Generalitat i el Govern del PP no dona treva, ni per un llibre i una rosa. El president Carles Puigdemont va aprofitar el seu discurs institucional al Palau de la Generalitat per retreure a l’Executiu de Mariano Rajoy la seva aparició exprés en l’acte impulsat per la Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Floristes malgrat que Soraya Sáenz de Santamaría es va presentar regalant somriures i un parell de llibres.
Puigdemont no va acudir a la cita –el Govern va estar representat per Oriol Junqueras i Santi Vila–, però ahir va voler marcar territori. Si s’aconsegueix el reconeixement de la Unesco, va subratllar, “no serà gràcies als hereus polítics d’aquells que van perseguir la cultura catalana durant dècades” –a la mateixa hora sonava el Cara al sol a l’enterrament de l’exministre franquista Utrera Molina amb presència de l’exministre Gallardón–, i va fer una crida als catalans a demostrar “una vegada més al món qui som, un país culte que fa del llibre i la rosa una de les seves armes més poderoses”.
Però el Govern central continua el seu guió aparentment impassible. La vicepresidenta Santamaría és la cara visible dels intents per seduir els indecisos del procés sobiranista, i aquesta setmana sumarà al seu suport a la candidatura de Sant Jordi el conveni per finançar els Jocs del Mediterrani a Tarragona. No hi ha diàleg ni operació que valgui encara que Mariano Rajoy, com Puigdemont quan es refereix al referèndum pactat, no vol que s’assenyali la Moncloa com a catalitzador del xoc de trens que s’entreveu. D’aquí que, al seu article d’ahir a La Vanguardia, invoqués a reafirmar els “ponts del diàleg” i a “canviar el focus” apuntant la responsabilitat sobre “els qui han insistit a trencar el nostre marc de convivència fins i tot fent cas omís de les lleis, un cas insòlit a l’Europa democràtica”.
Mentrestant, Puigdemont advertia a El Punt Avui: “No preveiem cap altre escenari que no sigui votar”. “Que tinguin clar que no ens n’anirem cap a casa”, tot i que deixava oberta la porta d’unes eleccions parafrasejant Artur Mas amb un indesxifrable “es pot votar de
L’ESTRATÈGIA El president només preveu votar i evita fer referència a una declaració unilateral LES CRÍTIQUES L’oposició lamenta que es polititzi la jornada amb recollides de firmes proconsulta
moltes maneres”. Al matí, en una cita amb corresponsals estrangers, va evitar fer referència a una declaració unilateral d’independència, i així també va evitar polèmiques entre el PDECat i ERC.
El mes de setembre continua marcat en vermell al calendari sobiranista, però sense data ni pregunta del referèndum, i dimecres el ple del Parlament viurà una altra tensa sessió. La causa és l’aprovació per la via ràpida de la reforma del reglament de la Cambra que permetrà la tramitació expressa de la llei de transitorietat, que recull de facto la declaració d’independència. La reforma ve amb l’amenaça del recurs davant el Tribunal Constitucional anunciat pel PP català per vulneració dels drets dels diputats.
Paral·lelament a l’actuació institucional, ahir l’independentisme va sortir al carrer amb cinc mil voluntaris a la recerca de firmes sota el paraigua de les entitats adheriposició des al Pacte Nacional pel Referèndum, fet que va acabar enverinant l’enfrontament entre les forces sobiranistes i les contràries amb acusacions de politització d’una jornada d’origen popular. Aquesta va ser la queixa de la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, que va demanar a la Generalitat i el Govern del PP que “abandonin el camí de la confrontació” i “treballin junts” perquè Sant Jordi sigui reconegut per la Unesco, i va acusar Puigdemont de “polititzar i polemitzar” amb la diada. Més subtil va ser Miquel Iceta, primer secretari del PSC, defensant que “els governs el que han de fer és firmar decrets i fer lleis. Quan es dediquen a fer-se fotos crec que no estan per la feina”.
Puigdemont, que tempera les ànsies de la CUP perquè concreti el referèndum al·legant que cal deixar treballar les entitats, es va acostar ahir a una de les taules petitòries per signar, com ho va fer Carme Forcadell, presidenta del Parlament; la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el dirigent dels comuns Xavier Domènech. L’objectiu és posar les firmes “sobre la taula” del Govern de Rajoy perquè “s’assegui a negociar” i “resoldre els conflictes com ho fan les democràcies madures, que és votant”, va afirmar Puigdemont, acompanyat de la seva dona, Marcela Topor. L’operació del Pacte Nacional ve avalada pels comuns, la participació dels quals és la clau per ampliar l’espai de suport al referèndum, tot i que la formació que encara no té nom també continua sense aclarir quina seria la seva davant la disjuntiva sobre la independència. La condició, reiterada per Domènech, és que la consulta tingui garanties i efectes reals”, mentre que per al president del PP català només són els ingredients d’una “mala novel·la de ficció”.
Qui vol escriure la seva pròpia història és Pedro Sánchez, que ha apostat fort per aconseguir els vots del socialisme català en la lluita per liderar el PSOE davant Susana Díaz i Patxi López, que també va passejar per Barcelona. Sánchez va reclamar “valentia i audàcia” per reconèixer Catalunya com a nació, una definició que no passa pel cap dels barons del seu partit.