Donald Trump
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS
Trump arriba a la marca dels 100 dies com a president dels Estats Units la setmana que ve i ho farà com el més mal valorat pels ciutadans. Segons enquestes publicades ahir, el president obté un nivell de rebuig del 53%.
No es necessiten teories conspiradores per observar la coincidència.
Barack Obama, que s’ha passat tres mesos entre platges paradisíaques, surf, iots de luxe i teatres, torna aquest dilluns a l’activitat política a casa seva, a Chicago. Just la setmana en què el seu successor commemora els cent dies a la Casa Blanca i ho fa com el president menys apreciat pels ciutadans en la història recent. El pitjor.
Així ho diuen les enquestes, fins i tot la que va publicar ahir un mitjà amic com The Wall Street Journal, vaixell insígnia i de prestigi de l’imperi de Rupert Murdoch, al qual ahir el seu màxim competidor, el The New York Times ,va col·locar en portada com un dels principals integrants del cercle de confiança de Trump.
En l’edició en línia del Journal es va explicar que els nord-americans es mostren cada vegada més insatisfets amb el president Trump quan s’acosta la marca dels cent dies, que oficialment es compleix dissabte vinent. Segons aquest sondeig, la visió dels ciutadans decau respecte a la seva eficàcia per sacsejar els fonaments de Washington i el seu projecte d’assecar l’aiguamoll de la corrupció.
El 54% desaprova la seva tasca en el càrrec, mentre que l’admiració es queda en el 40%. Aquest forat de 14 punts significa que la desafecció ha crescut en deu comparat amb febrer. En aquesta informació es va subratllar que si bé Trump gaudeix d’un ampli matalàs amb els conservadors, s’enfronta al risc de perdre suport al territori intermedi. Entre els independents, el disgust se situa per sobre del 54%, amb només un 30% d’elogis.
En l’enquesta del The Washington Post es va indicar que els seus votants es mostren satisfets amb el trumpisme i una majoria general aprova els seus esforços per pressionar l’empreses nord-americans perquè no externalitzin llocs de treball. En el balanç global, tot i això, aquesta mateixa majoria pensa que Trump ha aconseguit molt poca cosa, cap gran èxit legislatiu. Van afirmar que el seu temperament i honestedat no ha millorat i sis de cada deu van reconèixer que “no entén els problemes de la gent corrent”. Aquí la seva aprovació és en el 42%, “la més baixa a hores d’ara des de la presidència de Dwight Eisenhower”. El 53% de rebuig de Trump és 14 punts superior al 39% de Bill Clinton el 1993, la pitjor consideració fins ara.
“Els cent dies són un estàndard ridícul”, va dir menyspreant Trump en un tuit recent. Però la Casa Blanca i ell mateix es des- menteixen. A partir d’avui, el president s’ha programat una agenda en la qual destaca, a més de salvar l’escull que els legisladors acceptin ampliar el sostre de despesa governamental, el llançament d’una proposta per reformar la regulació fiscal i un altre intent per substituir l’Obamacare.
I no falta el gran acte populista. Han organitzat un míting a Harrisburg (Pennsilvània), un dels seus feus blancs, per encoratjar el seu nacionalisme aïllacionista. A més, és la seva manera de contraprogramar el sopar de corresponsals, que se celebra aquesta jornada i que vista la seva pèssima relació amb la majoria de mitjans, va decidir excusar la seva assistència.
“El president està complint les seves promeses”, va dir Reince Priebus, el seu cap de gabinet, a la cadena NBC. Priebus va ser un dels membres de l’administració
Obama reapareix avui a Chicago, tot i que ja ha anunciat que no criticarà el seu substitut a la Casa Blanca
que van desfilar ahir pels platós fent ostentació d’uns mèrits i resultats (32 ordres executives) d’escassa o nul·la repercussió. Tret de la directiva del ridícul, frenada dues vegades pels jutges, amb la qual va intentar prohibir l’entrada de musulmans.
A hores d’ara dels cent dies, el seu antecessor assolia un 69% d’aprovació i un 26% de desafectes. Obama, que Trump acusa d’haver-lo espiat sense proves, tret del seu món de fets alternatius, reapareix aquest dilluns a la Universitat de Chicago. Serà la primera d’una sèrie d’intervencions que el portaran fins a la porta de Brandenburg, juntament amb Angela Merkel.
Per a decepció dels demòcrates, Obama no té intenció de confrontar la política del seu successor en immigració, sanitat, medi ambient o afers exteriors. Es regeix pel criteri que “només hi ha un president”.
El mèrit inapel·lable de Trump és que cap altre no va aconseguir marxes de protesta tan nombroses i reiterades. Ja és alguna cosa.